Benjamin Collet | artist talk

16.11.2016 | 9.30 h | Facultat de Belles Arts

Assistents: Cinquanta estudiants de quart curs de Belles Arts

Traducció: Olivier Collet

A la primera conferència impartida per Benjamin Collet a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, l’artista va presentar una multitud de projectes multidisciplinaris sorgits, la majoria d’ells, durant viatges o residències artístiques dutes a terme en altres països. Un dels projectes compartits durant la trobada, fet a Buenos Aires, mostrava la intenció de l’artista de relatar l’experiència de la localitat on habitava a través d’un videoclip que, amb música produïda i interpretada per ell mateix, mostrava imatges de la vida quotidiana i la cultura popular argentina.

Collet també va mostrar projectes on protagonitzava altres disciplines com ara l’escultura o la instal·lació. L’obra El Modulor, per exemple, és un estudi del sistema de mesures desenvolupat per Le Corbusier a partir del qual l’artista va prendre les proporcions específiques del cos humà per produir una peça amb plexiglàs, que simularia la pell de l’home. Aquesta esdevindria també una reinterpretació del relat bíblic del martiri de Bartomeu apòstol, que va ser escorxat viu i ha estat històricament representat amb un ganivet a la mà i subjectant la pròpia pell.

Benjamin Collet (Lyon, França, 1984) és artista resident de Homesession dins del programa Exchange Residency amb col·laboració d’art3 (Valence, França).


cast.

16.11.2016 | 9.30 h | Facultad de Bellas Artes

Asistentes: Cincuenta estudiantes de cuarto curso de Bellas Artes

En la primera conferencia impartida por Benjamin Collet en la Facultad de Bellas Artes de la Universidad de Barcelona, el artista presentó una multitud de proyectos multidisciplinares surgidos, la mayoría, durante viajes o residencias artísticas llevadas a cabo en otros países. Uno de los proyectos compartidos durante el encuentro, hecho en Buenos Aires, mostraba la intención del artista de relatar la experiencia de la localidad donde habitaba a través de un videoclip que, con música producida e interpretada por él mismo, enseñaba imágenes de la vida cotidiana y la cultura popular argentina.

Collet también mostró proyectos donde protagonizaba otras disciplinas como la escultura o la instalación. La obra El Modulor, por ejemplo, es un estudio del sistema de medidas desarrollado por Le Corbusier, a partir del cual el artista tomó las proporciones específicas del cuerpo humano para producir una pieza con plexiglás, que simularía la piel del hombre. Ésta se convertiría, también, en una reinterpretación del relato bíblico del martirio de Bartolomé apóstol, que fue despellejado vivo y ha sido históricamente representado con un cuchillo en la mano y sujetando la propia piel.

Benjamin Collet (Lyon, Francia, 1984) es artista residente de Homesession dentro del programa Exchange Residency en colaboración con art3 (Valence, Francia).


eng.

16.11.2016 | 9.30 h | Faculty of Fine Arts, of the University of Barcelona

Attendees: 50 fourth year Fine Art students

At the first talk given by Benjamin Collet at the Faculty of Fine Art in the University of Barcelona, the artist presented a multitude of multidisciplinary projects, the majority of which have arisen during journeys or artistic residencies carried out in other countries. One of the projects shared during the encounter, made in Buenos Aires, showed the artist’s intention to relate the experience of the locality where he lived through a video-clip that showed images of daily-life and Argentinian popular culture, with music he had produced and interpreted.

Collet also showed projects featuring other disciplines such as sculpture and installation. The work “El Modulor”, for example, is a study of the measuring system developed by Le Corbusier from which the artist took the specific proportions of the human body to produce a piece in Plexiglas, that simulated human skin. This also became a reinterpretation of the biblical tale of the martyrdom of the apostle Bartholomew, who was burnt alive and who historically has been represented with a knife in his hand holding his own skin.

Benjamin Collet (Lyon, France, 1984) is an artist-in-residence  at Homesession in our Exchange Residency Program in colaboration with art3 (Valence, France).

Chun chi Wang | workshop

26.10.2016 | 09.00 h | Facultat de Belles Arts

Assistents: Tretze estudiants de primer curs, quatre estudiants de quart, Joaquim Cantalozella i Òscar Padilla (professors de la UB)

El taller es va centrar en l’anàlisi i reflexió sobre el projecte col·laboratiu dut a terme una setmana abans per la curadora, els artistes convidats i els estudiants de quart curs de Belles Arts.

La proposta de la curadora als estudiants de quart s’havia basat a treballar al voltant del tema de la immigració al districte de Ciutat Vella. Després d’un debat sobre qüestions ètiques i possibilitats de llocs i maneres de dur a terme un projecte sobre aquest tema tan ampli i complex, la decisió de Chun-Chi Wang i els estudiants havia estat traslladar la conversa sorgida a la plaça dels Àngels. Establerts al centre del districte, volien convidar la gent que hi passés a unir-se al debat i a prendre unes cerveses comprades als venedors ambulants il·legals. Sota la llum d’un focus públic i amb un cartell amb la frase Join us (‘uneix-te a nosaltres’) es va crear un espai obert i inclusiu per establir un vincle amb qui volgués apropar-se i xerrar de manera espontània amb els estudiants i els artistes. Al debat hi van participar persones procedents de realitats molt diverses que havien passat per llargs processos migratoris fins arribar a Barcelona, com ara un home nascut al Nepal o un venedor de cervesa ambulant d’origen pakistanès.

El taller destinat als alumnes de primer, en què també van assistir alguns dels alumnes que havien col·laborat en el projecte de Ciutat Vella, tenia com a objectiu compartir l’experiència del projecte per obrir un debat sobre la manera de fer un treball com aquest, centrat en la immigració. La discussió, articulada primer amb grups de quatre persones i finalment posada en comú, va tenir com a eix central la figura de l’altre i el fet de com avui els immigrants s’han convertit en l’altre per excel·lència. Es va fer evident l’interès dels alumnes en la posició de poder de l’artista, i com sovint aquest se situa sota el paraigua protector del món de l’art. I tot i que es va destacar la importància dels projectes artístics al voltant d’aquests temes com a gest de visibilitat, sovint també se’n va posar en dubte l’ètica.

La col·laboració amb els estudiants va formar part del projecte exposat a «Homesession» «Image/Sound: Concept and Position» que, a partir del contacte amb persones de l’àmbit local implicades en la vida cultural i social de la ciutat, reflexionava sobre la pràctica artística en relació amb la construcció d’una identitat pròpia, segons els contextos econòmics, socials, polítics i històrics.

Chun-Chi Wang és una curadora taiwanesa establerta a Berlín. El 2012, va ser curadora assistent a la Biennal de Taipei «Modern Monsters / Death and Life of Fiction» i és fundadora i directora de la plataforma artística IDOLONSTUDIO. Els seus projectes s’han presentat a Berlín, París, Nova York, Taipei i Seül, en diverses col·laboracions entre el 2010 i el 2014. A partir de conferències, exposicions i xerrades, Wang s’interessa per la recerca col·lectiva i intergeneracional del feminisme en el context de la pràctica artística.


cast.

26.10.2016 | 09.00 h | Facultad de Bellas Artes

Asistentes: Trece estudiantes de primer curso, cuatro estudiantes de cuarto, Joaquim Cantalozella y Òscar Padilla (profesores de la UB)

El taller se centró en el análisis y la reflexión sobre el proyecto colaborativo llevado a cabo una semana antes por parte de la curadora, los artistas invitados y los estudiantes de cuarto curso de Bellas Artes.

La propuesta de la curadora a los estudiantes de cuarto se había basado en trabajar acerca del tema de la inmigración en el distrito de Ciutat Vella. Después de un debate sobre cuestiones éticas y posibilidades de lugares y formas de llevar a cabo un proyecto sobre este tema tan amplio y complejo, la decisión de Chun-Chi Wang y los estudiantes había sido trasladar la conversación surgida a la Plaça dels Àngels. Instalados en el centro del distrito, querían invitar a la gente que pasase por allí a unirse al debate y a tomar unas cervezas compradas a los vendedores ambulantes ilegales. Bajo la luz de un foco público y con un cartel con la frase Join us (‘únete a nosotros’), se creó un espacio abierto e inclusivo para establecer un vínculo con quien quisiera acercarse y charlar de manera espontánea con los estudiantes y los artistas. En el debate participaron personas procedentes de realidades muy distintas que habían pasado por largos procesos migratorios hasta llegar a Barcelona, como por ejemplo un hombre nacido en Nepal o un vendedor de cerveza ambulante de origen pakistaní.

El taller destinado al alumnado de primero, en el que también asistieron algunos de los alumnos que habían colaborado en el proyecto de Ciutat Vella, tenía como objetivo compartir la experiencia del proyecto para abrir un debate sobre la forma de hacer un trabajo como este, centrado en la inmigración. La discusión, articulada primero con grupos de cuatro personas y finalmente puesta en común, tuvo como eje central la figura del otro y el hecho de cómo hoy los inmigrantes se han convertido en el otro por excelencia. Se hizo evidente el interés de los alumnos por la posición de poder del artista, y por cómo a menudo éste se sitúa bajo el paraguas protector del mundo del arte. Y, aunque se destacó la importancia de los proyectos artísticos acerca de estos temas como gesto de visibilidad, a menudo también se puso en duda su ética.

La colaboración con los estudiantes formó parte del proyecto expuesto en «Homesession» «Image/Sound: Concept and Position» que, a partir del contacto con personas del ámbito local implicadas en la vida cultural y social de la ciudad, reflexionaba sobre la práctica artística en relación con la construcción de una identidad propia, según los contextos económicos, sociales, políticos e históricos.

Chun-Chi Wang  es una curadora taiwanesa establecida en Berlín. En 2012, fue curadora asistente en la Bienal de Taipéi «Modern Monsters / Death and Life of Fiction» y es fundadora y directora de la plataforma artística IDOLONSTUDIO. Sus proyectos se han presentado en Berlín, París, Nueva York, Taipéi y Seúl, en varias colaboraciones entre 2010 y 2014. A partir de conferencias, exposiciones y charlas, Wang se interesa por la investigación colectiva e intergeneracional del feminismo en el contexto de la práctica artística.


eng.

26.10.2016 | 09.00 h | Faculty of Fine Arts, of the University of Barcelona

Attendees: 13 first year students, 4 fourth year students, Joaquim Cantalozella and Òscar Padilla (lecturers at the UB)

The workshop focused on an analysis and a reflection on the collaborative project carried out a week before by the curator, the invited artists and the fourth year Fine Art students. 

The curator’s proposal to the fourth year students had consisted in working around the subject of immigration in the district of Ciutat Vella (Old Town). After a debate about ethical questions and the possibilities of places and ways to carry out a project about such a broad and complex subject, Chun-Chi Wang and the students decided to shift the discussion that arose to the Plaça dels Angels. Situating themselves at the centre of the district, they wanted to invite passers-by to join the debate and have some beers bought from the illegal ambulant salesmen.  Under the glow of a public streetlight and with a poster with the phrase Join us, an open and inclusive space was created for the establishing of links with whoever wanted to approach and chat spontaneously to the students and the artists. People, from many different realities participated in the debate, who gone through long processes of migration to reach Barcelona, such as a man born in Nepal or an ambulant beer seller originally from Pakistan. 

The workshop aimed at the first year students, which some of the students who had collaborated in the Ciutat Vella project also attended, aimed to share the experience of the project to open up a debate about how to do a work like this, focussed on immigration. The discussion, articulated first in groups of four people and finally shared amongst everyone, had as its central axis the figure of the other and the fact of how immigrants today have become the other par excellence. The students’ interest in the artist’s position of power and how often this is situated under the protective umbrella of the world of art became evident. And despite the fact that the importance of artistic projects around subjects like this, as gestures of visibility, was highlighted, the ethics surrounding them were also frequently called into question.

The collaboration with the students formed part of the project exhibited at Homesession “Image/Sound: Concept and Position” which through contact with people from the local area, involved in the cultural and social life of the city, reflected on artistic practices in relation to the construction of identity, according to economic, social, political, and historical contexts.

Chun-Chi Wang is a Taiwanese curator established in Berlin. In 2012, she was assistant curator for the Taipei Biennale “Modern Monsters / Death and Life of Fiction” and she is the founder and director of the artistic platform IDOLONSTUDIO. Her projects have been presented in Berlin, Paris, New York, Taipei and Seoul, in various collaborations between 2010 and 2014.  Through conferences, exhibitions and talks, Wang is interested in collective and intergenerational research into feminism within the context of artistic practices.


cat.

Entrevista amb Chun Chi Wang per Albert Gironès (estudiant de Belles  Arts)

  1. Què pots dir-nos sobre la teva experiència a «Homesession» i les persones amb qui has treballat (artistes, estudiants…)?

Una bulliciosa ciutat sota un sol de justícia. Aquesta és la meva impressió de Barcelona. Durant l’estada a «Homesession», l’organització va crear una plataforma perquè pogués desenvolupar diverses activitats en col·laboració amb els estudiants de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

  1. L’exposició final es va dur a terme amb la col·laboració d’altres curadors i artistes convidats. Com va ser l’experiència de treballar amb altres professionals en el mateix espai durant aquests dies?

El que és únic sobre la meva relació amb els artistes convidats i curadors és el que espero d’ells. No vull pressionar-los, sinó que desenvolupin noves formes de comunicar la seva feina als altres! Veig aquests moments de col·laboració com una oportunitat per enriquir el procés de treball.

A l’exposició final, els artistes, a través de l’ús de l’espai preexistent i l’addició de materials, van crear la narrativa a través de les connexions entre els objectes i van canviar les profunditats visuals per desafiar l’experiència normal dels espectadors de l’exposició. No va ser un format específic; hi va haver exposició i performance, de manera que també ens vam haver de comunicar molt per esbrinar quina era la zona de confort de cada artista.

  1. Què penses de l’acció a Ciutat Vella organitzada pels estudiants? Explica’ns l’experiència. 

Quan treballava amb els estudiants, vaig tractar d’inspirar-los perquè alliberessin els sentiments amb valentia, de la mateixa manera que aquesta ciutat s’ha mantingut malgrat els inevitables conflictes, paradoxes i sacrificis. Un cop iniciat el projecte van sorgir coses noves, com les que succeeixen inesperadament en aquesta ciutat.

El projecte de Ciutat Vella tracta sobre la idea de quina manera s’utilitza una plaça pública.

  1. Com va ser el taller amb els estudiants de primer curs? Quines conclusions treus de l’experiència de treballar amb ells i els seus professors?

El projecte de Ciutat Vella sobre la població estrangera a Barcelona va ser realment interessant: el fet de prendre l’espai públic perquè la gent pogués participar-hi i com l’acció es va convertir en acció social i la pràctica en pràctica social.

La idea del taller amb els estudiants de primer curs era que parlessin entre ells sobre aquest projecte i es produís una retroacció. Per tant, aquesta activitat va aconseguir tant l’objectiu de desenvolupar habilitats de comunicació eficaces com el de desenvolupar habilitats de treball en equip.

  1. A la conferència vas parlar d’alguns dels projectes que has estat treballant abans de la teva estada a «Homesession», com «Weekendhaus», on vas usar espais fora de circuits d’art tradicional. En quins projectes treballes actualment?

Actualment treballo en el «One year conversation», on em pregunto quin és el paper i la capacitat estètica de la conversa en la contemporaneïtat i entre la necessitat individual i social. Estic interessada en el diàleg sobre la història; m’agrada veure que en el present i el passat, les ciutats, les imatges i els valors són diferents. L’únic que comparteixen són les marques històriques, que crec que són les que conformen la mentalitat d’aquest lloc a través d’obres d’art que comunicaran la seva història i el seu caràcter humanístic.

També treballo amb diverses institucions, galeries i espais d’art intentant crear un diàleg interessant entre les obres d’art i el públic. I intento tenir a prop un equip en qui confiar i la col·laboració de gent preparada per treballar en equip.


cast.

Entrevista con Chun Chi Wang por Albert Gironès (estudiante de Bellas Artes)

  1. ¿Qué nos puedes decir sobre tu experiencia en «Homesession» y las personas con las que has trabajado (artistas, estudiantes…)?

Una bulliciosa ciudad bajo un sol de justicia. Ésta es mi impresión de Barcelona. Durante la estancia en «Homesession», la organización creó una plataforma para que pudiera desarrollar varias actividades en colaboración con los estudiantes de la Facultad de Bellas Artes de la Universidad de Barcelona.

  1. La exposición final se llevó a cabo con la colaboración de otros curadores y artistas invitados. ¿Cómo fue la experiencia de trabajar con otros profesionales en el mismo espacio durante estos días?

Lo que es único sobre mi relación con los artistas invitados y curadores es lo que espero de ellos. ¡No quiero presionarles, sino que desarrollen nuevas formas de comunicar su trabajo a los demás! Veo estos momentos de colaboración como una oportunidad para enriquecer el proceso de trabajo.

En la exposición final, los artistas, mediante el uso del espacio preexistente y la adición de materiales, crearon la narrativa a través de las conexiones entre los objetos y cambiaron las profundidades visuales para desafiar la experiencia normal de los espectadores de la exposición. No fue un formato específico; hubo exposición y performance, de forma que también nos tuvimos que comunicar mucho para descubrir cuál era la zona de confort de cada artista.

  1. ¿Qué piensas de la acción en Ciutat Vella organizada por los estudiantes? Explícanos la experiencia.

Cuando trabajaba con los estudiantes, traté de inspirarles para que liberaran los sentimientos con valentía, del mismo modo que esta ciudad se ha mantenido a pesar de los inevitables conflictos, las paradojas y los sacrificios. Una vez iniciado el proyecto surgieron cosas nuevas, como las que suceden inesperadamente en esta ciudad.

El proyecto de Ciutat Vella trata sobre la idea de qué forma se utiliza una plaza pública.

  1. ¿Cómo fue el taller con los estudiantes de primer curso? ¿Qué conclusiones sacas de la experiencia de trabajar con ellos y sus profesores?

El proyecto de Ciutat Vella sobre la población extranjera en Barcelona fue realmente interesante: el hecho de tomar el espacio público para que la gente pudiera participar en él y cómo la acción se convirtió en acción social y la práctica, en práctica social.

La idea del taller con los estudiantes de primer curso era que hablasen entre ellos sobre este proyecto y hubiera una retroacción. Así, esta actividad consiguió tanto el objetivo de desarrollar habilidades de comunicación eficaces como el de desarrollar habilidades de trabajo en equipo.

  1. En la conferencia hablaste de algunos de los proyectos que has estado trabajando antes de tu estancia en «Homesession», como «Weekendhaus», donde usaste espacios fuera de circuitos de arte tradicional. ¿En qué proyectos trabajas actualmente?

Actualmente trabajo en «One year conversation», donde me pregunto cuál es el papel y la capacidad estética de la conversación en la contemporaneidad y entre la necesidad individual y social. Estoy interesada en el diálogo sobre la historia; me gusta ver que en el presente y el pasado, las ciudades, las imágenes y los valores son distintos. Lo único que comparten son las marcas históricas, que creo que son las que conforman la mentalidad de este sitio a través de obras de arte que comunicarán su historia y su carácter humanístico.

También trabajo con varias instituciones, galerías y espacios de arte intentando crear un diálogo interesante entre las obras de arte y el público. Y trato de tener cerca un equipo en quién confiar y la colaboración de gente preparada para trabajar en equipo.


eng.

Interview with Chun Chi Wang by Albert Gironès (student of Fine Arts)

  1. What can you tell us about your experience at Homesession and the people with whom you have worked (artists, students…)?

A bustling city under a blazing sun, that is my impression of Barcelona. During the stay at Homesession, the organisation created a platform that made it possible to develop various activities in collaboration with students from the Faculty of Fine Arts at the University of Barcelona.

  1. The final exhibition was carried out with the collaboration of other curators and invited artists. What was the experience like, of working with other professionals in the same space over those days?

What is unique about my relation with the invited artists and curators is what I expect from them. I don’t want to pressurize them so much as I want them to develop new forms of communicating their work to others! I see these moments of collaboration as an opportunity to enrich the working process.

In the final exhibition, the artists through the use of the pre-existing space and additional materials created a narrative via the connections between the objects, changing the visual depth to challenge the spectators’ normal experience of the exhibition. It wasn’t a specific format; there was an exhibition and a performance, so we also had to communicate hard to work out what the comfort zone was for each artist.

  1. What do you think about the action organised by the students in Ciutat Vella? Tell us about your experience. 

When I worked with the students, I tried to inspire them to be brave about liberating their feelings, just as this city has maintained itself despite the inevitable conflicts, paradoxes and sacrifices. Once the project began new things arose, just like those that happen unexpectedly in this city.

The project for Ciutat Vella deals with the idea of how a public square is used.

  1. What was the workshop with the first year students like? What conclusions did you reach from the experience of working with them and their teachers?

The Ciutat Vella project about the foreign population in Barcelona was really interesting: the fact of taking over a public space so that people could participate in it, and how the action became a social action and the practice a social practice.

The idea of the workshop with the first year students was that they would discuss this project among themselves and give their feedback. So this activity achieved the objective of developing efficient communication skills as much as that of developing skills of team work.

  1. In the lecture you talked about some of the projects you have been working on before your stay at Homesession, such as “Weekendhaus”, where you used spaces outwith traditional art circuits. What projects are you working on at the moment?

Currently, I’m working on the “One year conversation”, where I ask myself what is the role and aesthetic capacity of conversation in the present day, between the needs of the individual and the social.  I’m interested in the dialogue about history: I like to see how in the present and the past, cities, images, and values are different. The only things they share are the historic markers, which I believe are those that configure the mentality of this place through works of art that will communicate their history and humanistic character.

I am also working with various institutions, galleries, and art spaces in the endeavour to create an interesting dialogue between artworks and the public. I try to have at hand a team whom I trust and collaborate with people who are prepared to work as a team.

Chun Chi Wang | curator talk

27.09.2017 | 9.00 h | Facultat de Belles Arts

Assistència: Quaranta estudiants de quart curs de Belles Arts

Traducció: Jimena del Solar

La curadora Chun-Chi Wang va presentar diversos projectes de comissariat que, sota el títol «Weekendhaus», ha anat desenvolupat els últims anys tant a la ciutat de Berlín com a Taipei.

En acabar la presentació, Chun-Chi Wang va convidar els estudiants a formar part del seu projecte desenvolupat durant la residència a «Homesession», una proposta col·laborativa entre els estudiants interessats a participar-hi i nou artistes convidats —set d’internacionals i dos de locals— que serviria també com a treball per al taller destinat als alumnes de primer curs.

Chun-Chi Wang és una curadora taiwanesa establerta a Berlín. El 2012 va ser curadora assistent a la Biennal de Taipei “Modern Monsters / Death and Life of Fiction”. Els seus projectes s’han presentat a Berlín, París, Nova York, Taipei i Seül, en múltiples col·laboracions entre el 2010 i el 2014.


cast.

27.09.2017 | 9.00 h | Facultad de Bellas Artes

Asistencia: Cuarenta estudiantes de cuarto curso de Bellas Artes

La curadora Chun-Chi Wang presentó varios proyectos de comisariado que, bajo el título «Weekendhaus», ha ido desarrollando en los últimos años tanto en la ciudad de Berlín como en Taipéi.

Al acabar la presentación, Chun-Chi Wang invitó a los estudiantes a formar parte de su proyecto desarrollado durante la residencia en «Homesession», una propuesta colaborativa entre los estudiantes interesados en participar y nueve artistas invitados —siete internacionales y dos locales— que serviría, también, como trabajo para el taller destinado al alumnado de primer curso.

Chun-Chi Wang es una curadora taiwanesa establecida en Berlín. En 2012, fue curadora asistente en  la Bienal de Taipei “Modern Monsters / Death and Life of Fiction”. Sus proyectos se han presentado en Berlín, París, Nueva York, Taipei y Seúl, en múltiples colaboraciones entre el 2010 y el 2014.


eng.

27.09.2017 | 9.00 h | Faculty of Fine Arts, of the University of Barcelona

Assistance: 40 fourth year Fine Art students

The curator Chun-Chi Wang presented various curatorial projects, which she has been developing over the last few years in both Berlin and Taipei, under the title “Weekendhaus”. 

On completing the presentation, Chun-Chi Wang invited the students to form part of the project she developed during the residency at Homesession.  A collaborative proposal involving those students interested in participating along with nine invited artists —seven international and two local artists— which also served as the subject of the workshop aimed at first year students.

Chun-Chi Wang is a curator based in Berlin. In 2012, she was Assistant Curator for Taipei Biennial, Modern Monsters / Death and Life of Fiction. Her projects have been presented in Berlin, Paris, New York, Taipei, and Seoul in various collaborations from 2010 to 2014.

 

Exótica. Andrea Gómez | workshop

06.07.2016 | 16.00 h | Arts Santa Mònica

Assistència: 25 persones, 12 de les quals estudiants

El taller “Exótica” pretenia compilar un seguit d’idees al voltant de l’exòtic des d’un exercici de dibuix dirigit. Aquest exercici ha estat acompanyat de continguts audiovisuals que posaran en context als participants desplegant fragments d’informació al voltant de l’exòtic i fent èmfasi en la càrrega postcolonial del terme. Exòtica ha estat una experiència en blanc i negre. Els dibuixos que resultin d’aquest taller seran part d’una publicació.


cast.

06.07.2016 | 16.00 h | Arts Santa Mònica

Asistentes: 25 personas, 12 de las cuales eran estudiantes

El taller “Exótica” pretendía compilar una serie de ideas alrededor de lo exótico desde un ejercicio de dibujo dirigido. Este ejercicio ha sido acompañado de contenidos audiovisuales que pondrán en contexto a los participantes desplegando fragmentos de información en torno a lo exótico y haciendo énfasis en la carga post-colonial del término. Exótica ha sido una experiencia en blanco y negro. Los dibujos que resulten de este taller serán parte de una publicación.


eng.

06.07.2016 | 16.00 h | Arts Santa Mònica

Attendees: 25 people, of which 12 are students

In this workshop, called “Exótica”, the artist’s objective was to compile a series of ideas around the exotic and with this aim, proposed to begin with an exercise in directed drawing. What is more, this exercise was accompanied with audio-visual content and sounds, realised in collaboration with Torya Modet, that endeavoured to place the participants in context, unveiling fragments of information around the exotic and placing emphasis on the post-colonial charge of the term.

Finally, to give the project continuity, the drawings resulting from this workshop were included in a publication.


cat.

Entrevista a Andrea Gómez realitzada per Albert Gironès (estudiant de Belles Arts)

1. Què extreus de l’experiència de realitzar un workshop en col·laboració amb Homesession? Ens expliques una mica quina va ser la metodologia que vas seguir en aquest?

L’experiència va ser meravellosa. A nivell de metodologia, la idea va ser més que fer un taller, generar una situació on l’experiència i el pensament a través del dibuix, el so i el text ajudessin a expandir la nostra relació amb la idea de l’exòtic, intentant posar al marge la càrrega post colonial del terme, i donant prioritat a les imatges i idees que cada participant té en relació a l’exòtic.

2. Per què es va utilitzar el nom de “Exòtica” per titular l’activitat?

El taller hereda el nom de la pel·lícula “Exòtica” de Atom Egoyan que va ser un dels referents principals per aquest taller.

3. Es va plantejar la possibilitat de realitzar una publicació amb els dibuixos resultants del taller. Què ens pots explicar sobre això?

Si, la idea és compilar el resultat del taller amb Homesession i dues sessions més que es faran en aquests mesos, un cop tingui tots els dibuixos que resultaran d’aquests 3 tallers, faré una selecció per a una publicació.

4. En el teu workshop, van assistir alguns alumnes de la facultat de Belles Arts. Creus que és important involucrar estudiants d’art a aquest tipus d’activitats? Per què?

És clar que sí, perquè considero que la Universitat de Barcelona té moltes mancances, i és per això que els estudiants d’aquesta facultat haurien d’obrir el panorama apuntant-se a les activitats paral·leles que ofereix la ciutat.

5. ¿Com valores l’activitat i el seu desenvolupament després de gairebé 10 mesos d’haver-la realitzat?

Aquest taller / situació el vaig plantejar com un experiment, ja que no dono tallers normalment, i ha estat una experiència molt enriquidora ja que la idea ha anat prenent formes més clares després d’aquesta primera versió que va succeir gràcies a Homesession, a més, la resposta de la gent ha estat fins ara molt encertada amb relació als fins que planteja el projecte.


cast.

Entrevista a Andrea Gómez realizada por Albert Gironès (estudiante de Bellas Artes)

1-¿Qué  extraes de la experiencia de realizar un workshop en colaboración con Homesession? ¿Nos cuentas un poco cuál fue la metodología que seguiste en éste?

La experiencia fue maravillosa. A nivel de metodología, la idea fue más que hacer un taller, generar una situación donde la experiencia y el pensamiento a través del dibujo, el sonido y el texto ayudasen a expandir nuestra relación con la idea de lo exótico, intentando poner al margen la carga post colonial del término, y dando prioridad a las imágenes e ideas que cada participante tiene en relación a lo exótico.

2-¿Por qué se utilizó el nombre de “Exótica” para titular la actividad?

El taller hereda el nombre de la película “Exótica” de Atom Egoyan que fue uno de los referentes principales para este taller.

3-¿Se planteó la posibilidad de realizar una publicación con los dibujos resultantes del taller. Qué nos puedes contar sobre eso?

Sí, la idea es compilar el resultado del taller con Homesession y dos sesiones más que se harán en estos meses, una vez tenga todos los dibujos que resultarán de estos 3 talleres, haré una selección para una publicación.

4-¿En tu workshop, asistieron algunos alumnos de la facultad de Bellas Artes. Crees que es importante involucrar a estudiantes de arte a este tipo de actividades? ¿Por qué?

Claro que sí, porque considero que la Universidad de Barcelona tiene muchas carencias, y es por esto que los estudiantes de esta facultad deberían abrir el panorama apuntándose a las actividades paralelas que ofrece la ciudad.

5-¿Cómo valoras la actividad y su desarrollo después casi 10 meses de haberla realizado?

Este taller/situación lo planteé como un experimento, pues no doy talleres normalmente, y ha sido una experiencia muy enriquecedora ya que la idea ha ido tomando formas mas claras después de esa primera versión que sucedió gracias a Homesession, además, la respuesta de la gente ha sido hasta ahora muy acertada con relación a los fines que plantea el proyecto.

Andrea Gómez

Homesession – Andrea Gómez

Ruta de autor, Idensitat i Ángela Bonadies | workshop

15.06.2016 | 18.00 h | Estudi de Homesession i Port de Barcelona

Assistència: 17 persones

Ruta d’autor, amb Aymara Arreaza i Lorena Bou, en colaboració amb Idensitat i l’artista resident a Homesession Ángela Bonadies, van programar un workshop que es va realitzar un dimecres a la tarda des de Homesession tot seguint una ruta pel Paral·lel fins al port per, un cop allà, pujar a unes golondrines i fer una ruta pel port.

Com que ja no era període lectiu, es va fer una convocatòria oberta a través de xarxes socials, cosa que va tenir com a resultat l’assistència d’historiadors, artistes i persones interessades en la realització de l’activitat; val a dir que Homesession va proposar unes dates diferents, però es va preferir fer-les coincidir amb la residència d’Ángela Bonadies malgrat que, d’aquesta manera, els estudiants no podien assistir i no s’hi va inscriure cap, així que entre professors i organitzadors es va optar per fer-ho en obert el 15 de juny.

Durant la sessió, Ruta de autor va compartir la seva metodologia de treball amb els 17 paticipants del grup amb els quals s’ha realitzat una investigació dinàmica a l’entorn de les Golondrines, embarcacions d’oci històriques en la ciutat situades a les drassanes de Barcelona.

Els objectius del taller es centren en sensibilitzar els i les participants per a posar atenció a l’entorn, a interrogar el present, despertar històries i a mobilitzar-nos per a aprendre amb i des del trànsit.

El taller es va desenvolupar en tres parts: durant la primera, reflexionar sobre com crear itineraris, sobre les inquietuds, com seguir el rastre de la informació, com anar lligant caps i com estar atent a la sorpresa serendípica.

Un cop acabada la xerrada, van començar la ruta pel barri del Poble Sec, la qual que ens va dur fins a una de les golondrines del port. Gairebé tots els assistents van participar amb imatges i relats a propòsit del projecte.


cast.

Ruta de autor, con Aymara Arreaza y Lorena Bou, en colaboración con Idensitat y la artista residente en Homesession Ángela Bonadies, programaron un workshop que se realizó un miércoles por la tarde desde Homesession siguiendo una ruta por l’avenida Paral·lel hasta el puerto para, una vez allí, subir a unas golondrinas y hacer una ruta por el puerto.

Como ya no era período lectivo, se hizo una convocatoria abierta a través de redes sociales, lo que tuvo como resultado la asistencia de historiadores, artistas y personas interesadas en la realización de la actividad; cabe decir que Homesession propuso unas fechas diferentes, pero se prefirió hacerlas coincidir con la residencia de Ángela Bonadies pesar de que, de esta manera, los estudiantes no podían asistir y no se inscribió ninguna, así que entre profesores y organizadores se optó por hacerlo en abierto el 15 de junio.

Durante la sesión, Ruta de autor compartió su metodología de trabajo con los 17 paticipantes del grupo con los que se ha realizado una investigación dinámica en el entorno de las Golondrinas, embarcaciones de ocio históricas en la ciudad situadas en los astilleros de Barcelona.

Los objetivos del taller se centraron en sensibilizar a los y las participantes para poner atención al entorno, a interrogar el presente, despertar historias y movilizarnos para aprender con y desde el tráfico.

El taller se desarrolló en tres partes: en la primera, se reflexionó sobre cómo crear itinerarios, sobre las inquietudes, como seguir el rastro de la información, como ir atando cabos y como estar atento a la sorpresa serendípicos.

Una vez terminada la charla, empezó la ruta por el barrio de Poble Sec, lo que nos llevó hasta una de las golondrinas del puerto. Casi todos los asistentes participaron con imágenes y relatos a propósito del proyecto.


eng.

The workshop led by Ruta de autor (a project directed by Aymara Arreaza R. and Lorena Bou Linhares), with the participation of Ángela Bonadies (artist resident in Homesession) and the collaboration of Idensitat within the framework of the educational programme Polaritats, was carried out on the afternoon of Wednesday 15 June.

During the session, Ruta de autor shared their working methodology with the seventeen participants in the group with whom they developed a dynamic investigation of the Golondrinas, the historic pleasure boats located at the Drassanes (Shipyards) in Barcelona.

The objectives of the workshop focussed on sensitising the participants about paying attention to their surroundings, interrogating the present, awakening histories and motivating us to learn with and through transit.

The workshop was developed in three parts. The first part reflected on how to create itineraries, on the concerns, on how to track the traces of information and tie up loose ends, as well as how to watch out for the serendipitous surprise. During the second part, the results of the search for materials related to the port and the Golondrinas were placed in common. The concluding part initiated the action of walking from the district of Poble Sec to the Golondrinas to experience collectively a mobilisation from the most physical to the most interior mobilisation.

Ruta de autor

Ángela Bonadies

Idensitat

Carlos Valverde | artist talk

27.05.2016 | 9.00 h | Facultat de Belles Arts

Assistència: 21 estudiants de tercer curs acompanyats dels professor Jordi Morell i Carlos Velilla

En la seva presentació i revisió de tots els projectes realitzats fins a aquell moment, l’artista convidat Carlos Valverde, va incloure els seus treballs en el Màster de Producció i Investigació de la Universitat de Barcelona, la seva estada a Alemanya, els seus estudis a la Universitat del País Basc i la seva actual vida a Brussel·les; també va esmentar el projecte que va dur a terme per a la Fundació Botín o els més recents realitzats al Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, la Sala d’Art Jove de Madrid, i també el que havia de realitzar just després a la Fundación Arranz Bravo, Homesession i l’Escola de Sant Jaume de l’Hospitalet.

Durant aquesta presentació van sorgir moltes preguntes entre els estudiants sobre la manera que té Valverde d’entendre l’escultura en l’espai i l’accionar d’un públic/espectador actiu. A més a més, es va establir la participació de set estudiants a l’equip vermell de “Stronghold”, el projecte en curs.


cast.

27.05.2016 | 9.00 h | Facultad de Bellas Ares

Asistentes: Veintiuno estudiantes de tercer curso con los profesores Jordi Morell y Carlos Velilla

En su presentación y revisión de todos los proyectos realizados hasta ese momento, el artista invitado Carlos Valverde, incluyó sus trabajos en el Máster de Producción e Investigación de la Universidad de Barcelona, su estadía en Alemania, sus estudios en la Universidad del País Vasco y su actual vida en Bruselas; también mencionó el proyecto que realizó para la Fundación Botín o los más recientes realizados en el Colegio de Arquitectos de Barcelona, la Sala de Arte Joven de Madrid, así como lo que realizaría una semana después en la Fundación Arranz Bravo, Homesession y la Escuela de Sant Jaume de Hospitalet.

Durante esta presentación surgieron muchas preguntas entre los estudiantes por la forma en que Valverde entiende la escultura en el espacio y el accionar de un público/espectador activo. Además,  se estableció la participación de siete estudiantes en el equipo rojo de “Stronghold”, el proyecto en curso. 


eng.

27.05.2016 | 9.00 h | Faculty of Fine Arts, of the University of Barcelona

Attendees: 21 third year Fine Arts students with Jordi Morell and Carlos Velilla (lecturers at the UB)

The guest artist Carlos Valverde attended the project studio of the third-year students of the University of Barcelona to give an Artist’s Talk on 27 May in the morning. Twenty-one students from the third year of the Faculty of Fine Art were present.

In his presentation and revision of all the projects he has realised up until now, Valverde included his works from the Master in Production and Artistic Research at the University of Barcelona, his time in Germany, his studies at the Universidad del País Vasco and his current life in Brussels. He also mentioned the project he developed for the Fundación Botín or the more recent ones developed at the Colegio de Arquitectos in Barcelona, the Sala de Arte Joven in Madrid, as well as the one he would realise the following week at the Fundació Arranz-Bravo, Homesession and Escola Sant Jaume de la FEP in Hospitalet.

During this process, many questions arose amongst the students about the way Valverde understands sculpture in space and his way of triggering an active public/spectator. Moreover, the participation of seven students was established in the team for his on-going project, “Stronghold”.

Entrevista a Carlos Valverde realitzada per Albert Gironès (estudiant de Belles Arts)

1-La teva obra es caracteritza sobretot per la relació que manté amb l’espectador. Normalment aquest no la contempla passivament sinó que l’experimenta i la viu des del seu interior. De quina manera es relaciona aquest fet amb la teva manera d’entendre l’art?

El meu treball pren com a punt de partida una revisió dels plantejaments i de les discussions iniciades per la sensibilitat minimalista a partir de la dècada dels 60. Un punt clau és la publicació el 1967 d’Art and Objecthood, de Michael Fried. Fried acusava els minimalistes de condemnar l’art a la teatralitat, mentre que el minimalisme introduïa noves variables semiòtiques i s’expandia el debat artístic als elements extra-artístics que contenien a l’objecte-art, més que centrar el debat en allò que fa a l’objecte diferent del món. I és, per tant, en aquesta frontera entre “art” versus “món” on he situat el focus en els meus últims projectes, i és allà on entra el paper de l’audiència.

En el meu treball, hi ha termes en què no crec, en els quals advoco per la seva destrucció o pel seu replantejament, com els termes “instal·lació”, “site-specific”, “teatralitat” o “espectador”. En aquest sentit, crec que l’art és indissociable a un objecte, a un context i a un lector, crec que l’art és interpretable, que és interpretat en un estricte real, i que la desaparició o l’omissió d’un d’aquests tres elements donaria peu a una experiència en diferit, aliena a la naturalesa de l’art. Per tant, el meu treball sol jugar amb capes de sentit, a les que un accedeix en funció de la seva voluntat o de la seva capacitat d’invertir temps i recursos en això, i és aquí on és crucial el paper de l’audiència.

A l’audiència que s’enfronta als meus projectes se li atorga una responsabilitat conscient o no: el sentit últim de l’obra d’art, tant en l’àmbit material com en l’àmbit narratiu, dependrà de les múltiples interrelacions efectuades pels seus hermeneutes. Es convida, doncs, a l’espectador a exercir un paper d'”usuari” -entenent què implica aquest gest en l’àmbit semiòtic i ideològic- i l’entorn artístic es converteix en mal·leable, en una mena de codi obert.

2- Què ens pots dir sobre la teva experiència en realitzar un projecte en el marc del programa Invited de Homesession?

Homesession és una institució petita encara que bastant eficient. És capaç de dinamitzar projectes de gran qualitat, d’agents amb un treball excepcional, amb unes condicions que centres molt més grans i reconeguts són incapaços d’oferir.

En aquest sentit, la meva experiència amb Homesession, formant part del programa Invited, ha estat molt positiva, tot i la complexitat interinstitucional que ha suposat dur a terme un projecte com Stronghold.

3-Què et va semblar fer una conferència sobre la teva manera de treballar amb estudiants de 3r del grau de Belles Arts? Des del teu punt de vista, creus que és important generar aquest tipus d’acostaments artista-estudiant d’art?

He de dir que crec en la universitat, profundament, a part que sense una educació dins el marc de la universitat, dubto que a dia d’avui em dediqués a l’art. Per això, crec que hauria de ser fonamental el contacte de la universitat amb els artistes i viceversa, fomentar un intercanvi intergeneracional, orientar les generacions venidores i escoltar les seves inquietuds.

Dit això, la possibilitat de parlar del meu treball i de generar debat i diàleg dins el marc de la universitat ha estat per a mi una experiència força enriquidora, tot i que m’hagués agradat poder haver estès aquest diàleg una mica més en el temps.

4-El dia 10 de juny de 2016, es va realitzar la posada en escena del projecte “Stronghold” entre la Fundació Arranz Bravo, l’espai d’art Homesession del Poble-sec i l’escola Santiago de la FEP de l’Hospitalet. Tres equips van lluitar per ser els primers a arribar al seu objectiu, trobar allò que s’amagava al final del camí. El desenvolupament de l’activitat per part dels seus participants va complir les teves expectatives inicials?

Aquesta pregunta potser hauria de ser resposta per tot aquell que hagi estat partícip del projecte.

Per la meva banda, Stronghold ha estat un projecte tan intens i dur a nivell logístic que em resulta impossible abstraurem de la meva condició de creador i de prendre distància d’això. És un projecte que m’ha donat molts mals de cap, on l’experiència em fa aturar-me més en els seus errors i mancances que en els seus èxits.

Centrant-me en la pregunta, rescataré l’enunciat de Stronghold: “Tres fortaleses / Tres equips / Un tresor / El primer que ho agafi se’l queda”. El meu objectiu principal era plantejar una sèrie de peces amb una preocupació formal determinada, que obligués a negociar el seu caràcter contemplatiu amb una funcionalitat en diferit, dins d’un entorn interconnectat. El meu desig era que el públic invertís temps dins d’aquest context, durant diversos dies, i d’acord amb això que qüestionessin el motiu d’aquesta situació. No obstant això, es va imposar un escenari en el qual l’esdeveniment s’esgotava en la seva pròpia inauguració.

5- Després de més de mig any d’haver desenvolupat el projecte “Stronghold”, com creus que aquest i altres projectes passats han influït en la teva forma de treballar actual?

Stronghold és la tercera part d’una sèrie de peces realitzades el 2016 en què reflexiono sobre la noció de sacrifici i recompensa en l’àmbit artístic. Aquí incloc a Land of Cockaigne, realitzat amb l’estudi Flexo Arquitectura al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, a Barcelona, i A Brief Review on Sacrifice and Reward, exposada a la Sala d’Art Jove de Madrid i en Centre d’Art Vila Flor de Guimarães. En Land of Cockaigne s’oferia un pernil de gla de Jabugo com a recompensa, a A Brief Review on Sacrifice and Reward una pastanaga, i en Stronghold un pastís.

El detonant d’aquests projectes és una breu reflexió: l’art és gratificant quan ofereix alguna cosa a canvi; l’art és un sacrifici quan ofereix alguna cosa sense esperar res a canvi. Si l’art no és gratificant ni genera beneficis, qui pot sacrificar temps i recursos invertits en l’art?

6-¿Amb quins projectes estàs treballant actualment?

Fa un parell de setmanes vaig presentar United Right-Wing of the World, publicació guanyadora del Premi Miquel Casablancas 2015, en la qual he estat any i mig treballant, disponible a http://urwotw.carlos-valverde.com o en múltiples.

A part, estem a punt d’imprimir la publicació de Stronghold, on el disseny va a càrrec meu, tancant altres projectes editorials i treballant en noves peces, menys físiques i exigents, i més visuals, al voltant de les nocions de modularitat, repetició i sistema, i en una sèrie de treballs anomenats Antimatter, on reflexiono al voltant de la figura de l'”antimatèria” per aprofundir sobre processos que existeixen en plans paral·lels que afecten el pla del real i el tangible.


cast.

Entrevista a Carlos Valverde realizada por Albert Gironès (estudiante de Bellas Artes)

1-Tu obra se caracteriza sobre todo por la relación que mantiene con el espectador. Normalmente éste no la contempla pasivamente sino que la experimenta y la vive desde su interior ¿De qué manera se relaciona este hecho con tu manera de entender el arte?

Mi trabajo toma como punto de partida una revisión de los planteamientos y de las discusiones iniciadas por la sensibilidad minimalista a partir de la década de los 60s. Un punto clave es la publicación en 1967 de Art and Objecthood, de Michael Fried. Fried acusaba a los minimalistas de condenar al arte a la teatralidad, en tanto que el minimalismo introducía nuevas variables semióticas y expandía el debate artístico a los elementos extra-artísticos que contenían al objeto-arte, más que centrar el debate en aquello que hace al objeto diferente del mundo. Y es, por tanto, en esta frontera entre “arte” versus “mundo” donde he situado el foco en mis últimos proyectos, y es allí donde entra el rol de la audiencia.

En mi trabajo, hay términos en los que no creo, en los que abogo por su destrucción o por su replanteamiento, como los términos “instalación”, “site-specific”, “teatralidad” o “espectador”. En este sentido, creo que el arte es indisociable a un objeto, un contexto y a un lector, creo que el arte es interpretable, que es interpretado en un estricto real, y que la desaparición o la omisión de uno de estos tres elementos daría pie a una experiencia en diferido, ajena a la naturaleza del arte. Por tanto, en mi trabajo suelo jugar con capas de sentido, a las que uno accede en función de su voluntad o de su capacidad de invertir tiempo y recursos en ello, y es aquí donde es crucial el rol de la audiencia.

A la audiencia que se enfrenta a mis proyectos se le otorga una responsabilidad consciente o no: el sentido último de la obra de arte, tanto a nivel material como a nivel narrativo, dependerá de las múltiples interrelaciones efectuadas por sus hermeneutas. Se invita, pues, al espectador a ejercer un rol de “usuario” –entendiendo qué implica este gesto a nivel semiótico e ideológico- y el entorno artístico se convierte en maleable, en una especie de código abierto.

2- ¿Qué nos puedes decir sobre tu experiencia en realizar un proyecto en el marco del programa Invited de Homesession?

Homesession es una institución pequeña aunque bastante eficiente. Es capaz de dinamizar proyectos de gran calidad, de agentes con un trabajo excepcional, con unas condiciones que centros mucho más grandes y reconocidos son incapaces de ofrecer.

En este sentido, mi experiencia con Homesession, formando parte del programa Invited, ha sido muy positiva, pese a la complejidad interinstitucional que ha supuesto llevar a cabo un proyecto como Stronghold.

3.¿Qué te pareció realizar una conferencia sobre tu manera de trabajar con estudiantes de 3º del grado de Bellas Artes? Desde tu punto de vista, crees que es importante generar este tipo de acercamientos artista-estudiante de arte?

He de decir que creo en la universidad, profundamente, aparte que sin una educación dentro del marco de la universidad, dudo que a día de hoy me dedicara al arte. Por ello, creo que debería ser fundamental el contacto de la universidad con los artistas y viceversa, fomentar un intercambio intergeneracional, orientar a las generaciones venideras y escuchar sus inquietudes.

Dicho esto, la posibilidad de hablar de mi trabajo y de generar debate y diálogo dentro del marco de la universidad ha sido para mí una experiencia bastante enriquecedora, aunque me hubiese gustado poder haber extendido este diálogo un poco más en el tiempo.

4-El día 10 de Junio de 2016, se realizó la puesta en escena del proyecto “Stronghold” entre la Fundación Arranz Bravo, el espacio de arte Homesession de Poble Sec y la escuela Santiago de la FEP de L’Hospitalet. Tres equipos lucharon para ser los primeros en llegar a su objetivo, encontrar aquello que se ocultaba al final del camino. El desarrollo de la actividad por parte de sus participantes cumplió tus expectativas iniciales?

Esta pregunta quizás debería ser respondida por todo aquel que haya sido partícipe del proyecto.

Por mi parte, Stronghold ha sido un proyecto tan intenso y duro a nivel logístico que me resulta imposible abstraerme de mi condición de creador y de tomar distancia de ello. Es un proyecto que me ha dado muchos quebraderos de cabeza, donde la experiencia me hace pararme más en sus fallos y carencias que en sus logros.

Centrándome en la pregunta, rescataré el enunciado de Stronghold: “Tres fortalezas / Tres equipos / Un tesoro / El primero que lo coja se lo queda”. Mi objetivo principal era plantear una serie de piezas con una preocupación formal determinada, que obligara a negociar su carácter contemplativo con una funcionalidad en diferido, dentro de un entorno interconectado. Mi deseo era que el público invirtiera tiempo dentro de este contexto, durante varios días, y en base a ello que cuestionaran el motivo de esta situación. Sin embargo, se me impuso un escenario en el que el evento se agotaba en su propia inauguración.

5- Después de más de medio año de haber desarrollado el proyecto “Stronghold”, cómo crees que éste y otros proyectos pasados han influido en tu forma de trabajar actual?

Stronghold es la tercera parte de una serie de piezas realizadas en 2016 en las que reflexiono sobre la noción de sacrificio y recompensa en el ámbito artístico. Aquí incluyo a Land of Cockaigne, realizada junto al estudio Flexo Arquitectura en el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, en Barcelona, y A Brief Review on Sacrifice and Reward, expuesta en la Sala de Arte Joven de Madrid y en Centro de Arte Vila Flor de Guimarães. En Land of Cockaigne se ofrecía un jamón de bellota de Jabugo como recompensa, en A Brief Review on Sacrifice and Reward una zanahoria, y en Stronghold un pastel.

El detonante de estos proyectos es una breve reflexión: el arte es gratificante cuando ofrece algo a cambio; el arte es un sacrificio cuando ofrece algo sin esperar nada a cambio. Si el arte no es gratificante ni genera beneficios, ¿quién puede sacrificar tiempo y recursos invertidos en el arte?

6- ¿Con qué proyectos estás trabajando actualmente?

Hace un par de semanas presenté United Right-Wing of the World, publicación ganadora del Premi Miquel Casablancas 2015, en la que he estado año y medio trabajando, disponible en http://urwotw.carlos-valverde.com o en Mùltiplos.

Aparte, estamos a punto de imprimir la publicación de Stronghold, donde el diseño corre a mi cargo, cerrando otros proyectos editoriales y trabajando en nuevas piezas, menos físicas y exigentes, y más visuales, en torno a las nociones de modularidad, repetición y sistema, y en una serie de trabajos llamados Antimatter, donde reflexiono en torno a la figura de la “antimateria” para ahondar sobre procesos que existen en planos paralelos que afectan al plano de lo real y lo tangible.

Carlos Valverde

Homesession – Carlos Valverde

Pedro Moraes | artist talk

05.05.2016 | 9.00 h | Facultat de Belles Arts

Assistència: Vint-i-cinc estudiants de tercer acompanyats dels professors Carlos Velilla i Jordi Morell

Pedro Moraes ha realitzat dues estades a Homesession: la primera a l’agost del 2015 i la segona entre abril i maig del 2016; és al finalitzar aquesta segona estada que porta a terme l’Artist Talk a la Facultat.

Durant la seva residència del 2015, Moraes va fer un projecte d’investigació basat en l’intercanvi entre Homesession i la Sala d’Art Jove en col·laboració amb Hisk (Bèlgica). Al març del 2016 va tornar a Barcelona per fer una residència d’un mes a Hangar, que va continuar a Homesession entre abril i maig d’aquest mateix any.

La proposta de Moraes prenia com a punt de partida la vaga de La Canadenca de 1919, que va enllaçar amb assumptes com l’energia i el capital simbòlic com a qüestions interessants de la pràctica artística. A partir d’aquí, va realitzar diverses microintervencions a Homesession: per exemple, cada dilluns de maig va convidar a diferents grups a realitzar una breu residència amb ell i Scott Rabby (artista londinenc que va implementar una taula de discussió a Homesession); també va convidar a altres artistes que treballen amb l’energia com a motor de producció a exposar en el mateix espai amb l’objectiu de fer dialogar les seves obres.

Així doncs, a la classe magistral que va impartir a la Universitat va començar plantejant aquests assumptes com a tema central de la discussió, tocant qüestions com l’economia en el pla de l’ensenyament de l’art. Així es va iniciar un debat entre els estudiants que va desembocar en una interessant conversa entre aquests, els professors i l’artista. Tot l’esdeveniment va ser enregistrat per estudiants de quart curs.


cast.

05.05.2016 | 9.00 h | Facultad de Bellas Artes

Asistentes: Veinticinco estudiantes de tercer curso con los profesores Carlos Velilla y Jordi Morell

Pedro Moraes ha realizado dos estancias en Homesession: la primera en agosto de 2015 y la segunda entre abril y mayo de 2016; es al finalizar esta segunda estancia que lleva a cabo el Artist Talk en la Facultad.

Durante su residencia de 2015, Moraes hizo un proyecto de investigación basado en el intercambio entre Homesession y la Sala d’Art Jove en colaboración con Hisk (Bélgica). En marzo de 2016 volvió a Barcelona para hacer una residencia de un mes en Hangar, que continuó en Homesession entre abril y mayo de ese mismo año.

La propuesta de Moraes tomó como punto de partida la huelga de La Canadiense de 1919, que enlazó con asuntos como la energía y el capital simbólico como cuestiones interesantes de la práctica artística. A partir de ahí, realizó varias microintervenciones en Homesession: por ejemplo, cada lunes de mayo invitó a distintos grupos para realizar una breve residencia junto a él y a Scott Raby (artista de Londres que implementó una mesa de discusión en Homesession); también  invitó a otros artistas que trabajan con la energía como motor de producción a exponer en el mismo espacio con el objetivo de hacer dialogar sus obras.

Así pues, la clase magistral que impartió en la Universidad la comenzó planteando estos asuntos como tema central de discusión, tocando cuestiones como la economía en el plano de la enseñanza del arte. A partir de ahí, se inició un debate entre los estudiantes que desembocó en una interesante conversación entre los éstos, los profesores y el artista. Todo el evento fue registrado por estudiantes de cuarto curso. 


eng.

05.05.2016 | 9.00 h | Faculty of Fine Arts, of the University of Barcelona

Attendees: 25 third year students with Carlos Velilla and Jordi Morell (lecturers at the UB)

Pedro Moraes did two stays at Homesession: the first in August 2015 and the second between April and May 2016. It was on finishing this second stay that he did the Artist’s Talk, on Thursday 5 May 2016 at eight-thirty in the morning in the project studio of the third year students at the Faculty of Fine Art. A talk attended by twenty-five third year students.

During his residency 2015, Moraes carried out a research project based on the exchange between Homesession and the Sala d’Art Jove in collaboration with Hisk (Belgium). In March 2016 he returned to Barcelona to do a residency for one month at Hangar, which he continued in Homesession between April and May of the same year.

Moraes’s proposal took as its point of departure the strike of La Canadiense in 1919, which tied in with issues such as energy and symbolic capital as interesting questions for artistic practice. From there, he realised various micro-interventions in Homesession: such as, for example, inviting, every Monday in May, different groups to realise a short residency with him and Scott Raby (an artist from London who set up a discussion table at Homesession). He also invited other artists working with energy as the motor for their production to exhibit in the same space with the objective of creating a dialogue between the works.

So, in the master class he delivered at the University, he began by proposing these subjects as a central them for discussion, touching on questions like the economy within the ambit of the teaching of art. From there, he initiated a debate amongst the students that culminated in an interesting conversation between them, the lecturers, and the artist. The whole event was recorded by students from the fourth year.

Pedro Moraes

Homesession – Pedro Moraes

Luke Drozd | workshop

04.03.2016 | 16.00 h | Estudi de Homesession

Assistència: Vint estudiants de segon curs acompanyats del professor Jordi Morell

Els objectius d’aquesta activitat demanaven fer una introducció a la pràctica artística de Drozd, els seus interessos en l’exploració d’històries, tradicions i folklores certs llocs, així com l’alegria de trobar-se amb coses diferents que, en conjunt, conformin un nou tipus de sentit i de lectura.

Luke Drozd va ser resident de Homesession des de l’1 de febrer fins al 13 de març de 2016. Durant la seva residència a Barcelona, Drozd es va interessar en les maneres de descobrir els detalls d’una configuració regional, en aquest cas Montjuïc i el seu voltant, i allò que fa d’aquest indret un lloc particular i possible d’analitzar. En altres paraules, volia respondre a la pregunta de com pot definir-se i ser comprès un lloc d’oci, turístic, de recreació i amb memòria històrica a través d’històries, vides, geografia, indicadors visuals, … Com a resultat, el seu projecte de creació va ser una revista col·lectiva anomenada “Una Guia abstracta”.

En el Workshop els alumnes van treballar per trobar, després d’ajustar paràmetres i indicadors, una manera de comunicar, representar i documentar el paisatge local. Aquests paràmetres van ser l’àrea de l’entorn de Homesession (un carrer particular, un punt de referència, una botiga); les eines van ser els mètodes per documentar i comunicar aquest lloc (el dibuix, la fotografia, el moviment, el caminar, l’escriptura, la poesia, l’escultura). Per acabar, els estudiants es van tornar a reunir a Homesession per compartir allò que havien trobat, parlar sobre els seus descobriments i construir una revista de col·laboració en format de guia –abstracta– que va suposar l’oportunitat d’incloure-hi fotografies d’escultures, dibuixos, textos i, en definitiva, tot allò que volguessin.


cast.

04.03.2016 | 16.00 h | Estudio de Homesession

Asistentes: Veinte estudiantes de segundo curso de Bellas Artes con el profesor Jordi Morell

Los objetivos de esta actividad se basaban en hacer una introducción a la práctica artística de  Drozd, sus intereses en la exploración de historias, tradiciones y folclores de ciertos lugares, así como la alegría de encontrarse con cosas dispares que, en conjunto, conformen un nuevo tipo de sentido y lectura.

Luke Drozd fue residente de Homesession desde el 1 de febrero hasta el 13 de marzo de 2016. Durante su residencia en Barcelona, Drozd se interesó en cuales son las formas de descubrir los detalles de una configuración regional, en este caso Montjuïc y alrededores, y lo que hace de este lugar un lugar particular y posible de analizar. En otras palabras, quería responder a la pregunta ¿cómo puede definirse y ser comprendido un lugar de ocio, turístico, de recreación y con memoria histórica a través de historias, vidas, geografía, indicadores visuales, …? Como resultado, su proyecto de creación fue una revista colectiva llamada “Una Guía abstracta”.

En el Workshop los alumnos trabajaron para encontrar, después de ajustar parámetros e indicaciones, una manera de comunicar, representar y documentar el paisaje local. Dichos parámetros fueron el área alrededor de Homesession (una calle particular, un punto de referencia, una tienda); las herramientas fueron los métodos para documentar y comunicar ese lugar (el dibujo, la fotografía, el movimiento, el caminar, la escritura, la poesía, la escultura). Para terminar, los estudiantes se volvieron a reunir en Homesession para compartir aquello que habían encontrado, hablar acerca de sus hallazgos y construir una revista de colaboración en formato de guía –abstracta– que supuso la oportunidad de incluir en ella incluir fotografías de esculturas, dibujos, textos y, en definitiva, aquello que ellos quisieran.


eng.

04.03.2016 | 16.00 h | Homesession studio

Attendees: 20 second year Fine Art students with Jordi Morell (lecturer at the UB)

Luke Drozd was a resident at Homesession from 1 February to 13 March 2016, and on Friday 4 March he carried out a Workshop in the Homesession space. An event attended by twenty students from the second, accompanied by Jordi Morell, who teaches at the Faculty of Fine Art.

The aim of this activity was based on making an introduction to the artistic practice of Drozd, based on his interest in exploring stories, traditions, and folklore from certain places, as well as the joy of encountering disparate things that, together, configure a new type of meaning or reading.

During his residency in Barcelona, Drozd was interested in how the details of a regional configuration are discovered, in this case, Montjuic and its surroundings, and what makes this place a particular place, one that it is possible to analyse. In other words, he wanted to respond to the question, how can a place be defined and understood as a place of leisure, tourism, recreation, one with a historic past, through its stories, lives, geography, and visual indicators? As a result, his creative project was a collective magazine called “Una Guía abstracta” (An Abstract Guide).

In the Workshop the students, after adjusting to his parameters and indications, worked to find a way to communicate, represent, and document the local landscape. The parameters stipulated were the area around Homesession (a particular street, a point of reference, a shop…) and the tools were methods to document and communicate this place (drawing, photography, movement, walking, writing, poetry, sculpture…). Finally, the students returned to meet at Homesession to share what they had found, to talk about their discoveries and collaboratively construct a magazine, in the format of an ‘abstract’ guide that allowed the opportunity to include within it photographs of sculptures, drawings, texts, and ultimately everything they wanted to include.


cat.

Entrevista a Luke Drozd realitzada per Fabià Claramunt (estudiant de Belles Arts)

1. En la teva obra portes a terme diferents disciplines artístiques com el dibuix, l’escultura, pintura, fotografia, performance, site-specific i altres. ¿Com descriuries la teva actitud de treball?

Treballo des de dos punts de vista. Primer em deixo portar per l’instint. Tinc una actitud de joc, de descobridor. Produeixo de forma instantània i acumulativa. Després faig servir una part més racional, en la qual selecciono i enllaço les meves produccions. Aquesta segona faceta és més rigorosa. Per exemple, de 40 escultures, només 5 les arribo a considerar vàlides. Ser artista no té perquè ser un treball tan seriós. Prefereixo que sigui un treball àgil i alegre. Per a mi, el més important és gaudir treballant. S’ha d’anar fent. No importa si el resultat és bo o dolent. Pel que fa a ser multidisiciplinar, jo no vull forjar una tècnica concreta, sinó anar desenvolupant dinàmiques variades segons l’atzar, el treball i la reflexió. Canviar de disciplina fa que el meu treball no sigui ni obsessiu ni avorrit.

2.Què ens pots dir sobre la teva experiència a Homesession?

És difícil i alhora una sort trobar un espai així. El fet de viure, treballar i exposar en un mateix espai durant sis setmanes m’ha fet connectar directament amb el meu món i el que m’envolta. D’una forma orgànica, he anat trobant els meus propis ritmes de treball. Durant aquesta temporada he pogut treballar tota l’estona. Per no caure en l’obsessió d’un mateix espai de treball, també he sortit al carrer, he passejat per Barcelona, sobretot al voltant de la muntanya de Montjuïc i he recollit objectes, fotografies, etc. Després, a l’espai de Homesession he pogut connectar i vincular els diferents elements de cada petit viatge.

3. Què t’ha semblat el workshop que s’ha realitzat amb els estudiants de Belles Arts?

Hi ha hagut moltes imatges que m’han agradat. Algunes s’assemblen als fragments geomètrics amb els quals treballo. Després les editaré pujant el contrast. El fanzine que hem fet s’ha produït improvisant. Ha estat una activitat col·lectiva molt efervescent i creativa.

4. Com és que no s’ha treballat amb performance al workshop?

La performance és una disciplina bastant nova per a mi. Estic treballant en ella d’una forma intuïtiva i recent. Un altre factor és l’idioma, sense el qual és encara més difícil sentir-se del tot còmode.

5. Aquesta connexió amb l’exterior, com hem vist en altres obres teves, és un element present tant en la teva producció com en el teu imaginari. Sols treballar en equip?

Si. A més, les meves obres estan connectades amb l’obra d’altra gent. Durant deu anys he estat treballant a Londres en un col·lectiu amb els amics i la xicota. Vaig estar també un mes en un workshop de Països Baixos. A banda, a Berlín, vaig treballar amb dos artistes francesos en un projecte que consistia en una revista d’il·lustracions, les quals han estat fetes de forma instantània. Després han estat seleccionades i relacionades entre sí per a la seva maquetació.

6. Gran part de la teva obra està produïda essencialment amb les mans. Abans has esmentat que editaries algunes imatges, i, com hem vist en algunes de les teves fotografies, les edicions que fas digitalment són bàsicament de contrast. Quina és la teva relació amb les noves tecnologies?

La tecnologia és una eina més però no la més important. Les fotografies, per exemple, només són fragments amb el contrast pujat. Semblen productes de Photoshop però només estan lleument editades. Encara que no em tanqui a aquesta eina, em sento més còmode treballant materials.


cast.

Entrevista a Luke Drozd realizada por Fabià Claramunt (estudiante de Bellas Artes)

1. En tu obra llevas a cabo diferentes disciplinas artísticas como el dibujo, la escultura, pintura, fotografía, performance, site-specific y otras. ¿Como describirías tu actitud de trabajo?

Trabajo desde dos puntos de vista. Primero me dejo llevar por el instinto. Tengo una actitud de juego, de descubridor. Produzco de forma instantánea y acumulativa. Después utilizo una parte más racional, en la cual selecciono y enlazo mis producciones. Esta segunda faceta es más rigurosa. Por ejemplo, de 40 esculturas, solo 5 las llego a considerar válidas. Ser artista no tiene porque ser un trabajo tan serio. Prefiero que sea un trabajo ágil y alegre. Para mi, lo más importante es disfrutar trabajando. Se tiene que ir haciendo. No importa si el resultado es bueno o malo. En cuanto a ser multidisiciplinar, yo no quiero forjar una técnica concreta, sino ir desarrollando dinámicas variadas según el azar, el trabajo y la reflexión. Cambiar de disciplina hace que mi trabajo no sea ni obsesivo ni aburrido.

2.¿Qué nos puedes decir sobre tu experiencia en Homesession?

Es difícil y a la vez una suerte encontrar un espacio así. El hecho de vivir, trabajar y exponer en un mismo espacio durante seis semanas me ha hecho conectar directamente con mi mundo y lo que me rodea. De una forma orgánica, he ido encontrando mis propios ritmos de trabajo. Durante esta temporada he podido trabajar todo el rato. Para no caer en la obsesión de un mismo espacio de trabajo, también he salido a la calle, he paseado por Barcelona, sobretodo alrededor de la montaña de Montjüic y he recogido objetos, fotografías, etc. Después, en el espacio de Homesession he podido conectar y vincular los diferentes elementos de cada pequeño viaje.

3.¿Qué te ha parecido el workshop que se ha realizado con los estudiantes de Bellas Artes?

Han habido muchas imágenes que me han gustado. Algunas se parecen a los fragmentos geométricos con los que trabajo. Después las editaré subiendo el contraste. El fanzine que hemos hecho se ha producido improvisando. Ha sido una actividad colectiva muy efervescente y creativa.

4. ¿Cómo es que no se ha trabajado con performance en el workshop?

La performance es una disciplina bastante nueva para mí. Estoy trabajando en ella de una forma intuitiva y reciente. Otro factor es el idioma, sin el cual es aún más difícil sentirse del todo cómodo.

5. Esta conexión con el exterior, como hemos visto en otras obras tuyas, es un elemento presente tanto en tu producción como en tu imaginario. ¿Sueles trabajar en equipo?

Si. Además, mis obras están conectadas con la obra de otra gente. Durante diez años he estado trabajando en Londres en un colectivo con mis amigos y mi novia. Estuve también un mes en un workshop de Países Bajos. A parte, en Berlín, trabajé con dos artistas franceses en un proyecto que consistía en una revista de ilustraciones, las cuales han sido hechas de forma instantánea. Después han sido seleccionadas y relacionadas entre sí para su maquetación.

6. Gran parte de tu obra está producida esencialmente con les manos. Antes has mencionado que editarías algunas imágenes, y, como hemos visto en algunas de tus fotografías, las ediciones que haces digitalmente son básicamente de contraste. ¿Cuál es tu relación con las nuevas tecnologías?

La tecnología es una herramienta más pero no la más importante. Las fotografías, por ejemplo, sólo son fragmentos con el contraste subido. Parecen productos de Photoshop pero solo están levemente editadas. Aunque no me cierre a esta herramienta, me siento más cómodo trabajando materiales.


eng.

Interview with Luke Drozd by Fabià Claramunt (Fine Arts student)

1. Seeing your artwork we were able to observe how you carry out different artistic disciplines, like drawing, sculpture, painting, photography, performance, site specific and other works. How would you describe your attitude towards your work?

I have two different approaches to my work. The first is to let myself get carried away by my intuition. I explore, in a playful way. My manner of production is instantaneous and accumulative. After that, it comes the more rational part, in which I select and connect my accumulated productions. This second facet is more rigorous. Out of 40 sculptures, for example, it could be that I only consider 5 to be valid. Being an artist does not mean having to be solely serious. I prefer viewing it as an agile and cheerful work. For me the most important thing is to enjoy working. You just continue, no matter if the result is good or bad. Concerning being multidisciplinary, I do not want to specialize in one certain technique but rather cultivate different dynamics, which go well with my style of work and line of thought. Trying out a variety of disciplines keeps me from obsessing or getting bored with my work.

2. Has the experience of Homesession Barcelona led you to this line of work, which we can see in this exhibition space? What could you tell us about your experience at Homesession?

It is difficult to find a space like Homesseion and I consider myself lucky. Living, working and exhibiting in the same space during six weeks allowed me to connect in a very direct way with my world and what surrounds me. In an organic way, I found my own rhythm of working. I was able to work all of the time during my stay here. To not become obsessed with being in the same space all of the time, I went out into the street and explored Barcelona, especially the area around Montjüic, collecting objects, taking photos etc. After returning to the studio I would connect and combine the found elements from each little journey.

3. What do you think about the workshop you gave to the Fine Arts students from the University of Barcelona?

The students created a lot of images and objects that I like. Many of the created photos were like the geometric fragments I work with. Afterwards I will edit a few of them and increase the contrast using computer programs. The little magazine we produced together was very spontaneous, which corresponds with my style of work. Carrying out a work as a collective created an atmosphere that promoted creativity outside of the box thinking.

4. Why was it not possible to include performance in the workshop?

For me performance is a very new discipline. I am still working on familiarizing myself with performance. That is why I did not want to give a workshop on performance without knowing more about this art form. Furthermore, language is also an issue. Without a common ground it is very difficult to feel secure enough to transfer knowledge concisely.

5.This connection with the exterior, which we have seen in your other work is a present element in your production as well as your imagination. Do you usually work in collectives?

Yes. In a way my works are connected with other peoples works. I have been working for ten years in a collective comprised of my friends and girlfriend in London. I participated in a workshop for a month in the Netherlands. I have also worked in Berlin with two French artists on a project that consisted of designing an illustrated magazine.

6. A great part of your work is realized by working with your hands. What is your relation with new technologies?

Technology is a further tool, which is important but not the most important. The photos, for example, are only fragments of contrast. They seem to appear like products of Photoshop but are only slightly edited.

Luke Drozd

Homesession – Luke Drozd

Laura Llaneli | workshop

03.03.2016 | 16.00 h | Estudi de Homesession

Assistència: 13 estudiants de primer i tercer curs

Laura Llaneli va ser artista resident a Art3 de Valence (França) entre l’1 d’octubre i el 30 de novembre de 2015. Posteriorment va realitzar l’intercanvi amb Homesession, aterrant així a Barcelona per a portar a terme el seu workshop.

Per dur-lo a terme, Llaneli va realitzar una presentació amb imatges i sons sobre la seva trajectòria més recent posant l’accent en els treballs fets a la Universitat de Barcelona des de l’inici de la seva trajectòria fins a l’actualitat. Tant l’experimentació com també el fet de procedir del món de la música li ha permès, d’una banda, que els seus treballs hagin estat exposats en molts llocs diferents i, de l’altra, la possibilitat d’accedir a diverses beques i premis. Una altra particularitat d’aquesta artista és que sempre treballa en col·laboració, sigui amb altres artistes o amb experts o professionals de diferents camps, així com les seves incursions en el món de l’ensenyament i l’activitat de taller. Després de la presentació, va profunditzar en el projecte “Take Five” desenvolupat al llarg de la seva residència gràcies a l’intercanvi entre Homesession i Art3.

A nivell pràctic, els alumnes van formar tres grups de treball per tal que cadascun d’ells apliqués la mateixa metodologia que Llaneli va utilitzar en l’elaboració d’aquest projecte: els estudiants van haver de desenvolupar una idea o una peça a partir d’una cançó i dels sons verbalitzants de les diferents parts d’una bateria.


cast.

03.03.2016 | 16.00 h | Estudio de Homesession

Asistentes: 13 estudiantes de primer y tercer curso de Bellas Artes

Laura Llaneli fue artista residente en Art3 de Valence (Francia) entre el 1 de octubre y el 30 de noviembre de 2015. Posteriormente realizó el intercambio con Homesession, aterrizando así en Barcelona, para llevar a cabo su workshop.

Para ello, Llaneli realizó una presentación con imágenes y sonidos sobre su trayectoria más reciente poniendo el acento en los trabajos hechos en la Universidad de Barcelona desde el inicio de su trayectoria hasta día de hoy. Tanto la experimentación como también el hecho de proceder del mundo de la música le ha permitido, por un lado, que sus trabajos hayan sido expuestos en muchos lugares diferentes y, por el otro, la posibilidad de acceder a diversas becas y premios. Otra particularidad de esta artista es que trabaja siempre en colaboración, ya sea con otros artistas o con expertos o profesionales de diferentes campos, así como sus incursiones en el mundo de la enseñanza y la actividad de taller. 

Después de la presentación, profundizó en el proyecto “Take Five” desarrollado a lo largo de su residencia gracias al intercambio entre Homesession y Art3.

A nivel práctico, los alumnos formaron tres grupos de trabajo para que cada uno de ellos aplicara la misma metodología que Llaneli utilizó en la elaboración de este proyecto: los estudiantes tuvieron que desarrollar una idea o una pieza a partir de una canción y de los sonidos verbalizantes de las diferentes partes de una batería.


eng.

03.03.2016 | 16.00 h | Homesession studio

Attendees: 13 first and third year Fine Art students

Laura Llaneli was an artist-in-residence at art3 in Valence (France) between the 1 October and 30 November 2015. On Thursday 3 March, Homesession welcomed thirteen students from the first and third years to a Workshop directed by the artist.

For it, she did a presentation with images and sounds, about her most recent trajectory, with the emphasis being placed on the works made at the University of Barcelona from the beginning of her career until today. The artist showed how her experimentation, as much as the fact of coming from the world of music, had allowed, on the one hand, her works to be exhibited in many different places, and, on the other, the possibility of receiving different grants and prizes. Other aspects revealed by the artist were, on the one hand, her method of working collaboratively, be it with other artists or experts and professionals from different fields, as well as her incursions into the world of teaching and her activity in the studio.  

After the presentation, Llaneli went in more depth into the project “Take Five”, developed during her residency thanks to the exchange between Homesession and art3.

Stemming from the idea of this project, the students formed three working groups, so that each one of them could apply the same methodology used by the artist to elaborate “Take Five”. The artists had to develop an idea or piece based on a song and the verbalised sounds of the different parts of a set of drums.


cat.

Entrevista a Laura Llaneli realitzada per Albert Gironès (estudiant de Belles Arts)

1-Què et va semblar l’oportunitat de realitzar un workshop amb estudiants de segon i tercer del grau en Belles Arts? ¿Quina metodologia vas utilitzar ? ¿Va donar bons resultats?

La veritat és que va ser una molt bona experiència. Em va agradar tenir un públic interessat en els projectes i processos artístics que no conegués la meva pràctica. La metodologia utilitzada va ser la de separar la sessió en dos blocs: un primer on els vaig explicar la meva manera de treballar i vaig repassar projectes concrets i un altre en què vam realitzar una part pràctica. Sí, certament considero que va donar molt bons resultats ja que els va semblar proper i ho van entendre bé. La performance final va ser divertida i lligada a l’experiència expositiva i de residència que havia tingut a Valence, França.

2- Des de la teva pròpia experiència com a estudiant del mateix grau fa uns anys, creus que és important generar aquest tipus d’acostaments entre estudiants i professionals del món de l’art?

Sí, totalment. Considero que és molt bo que els estudiants toquin amb aquesta part de realitat. Quan estàs a la facultat, el món de l’art exterior sembla molt abstracte. Quins centres hi ha, convocatòries, com et presentes a elles, quins criteris es segueixen, què pot ser vàlid o què no … tenir a un artista jove acabat de sortir que està navegant entre elles és molt més proper i comprensible que assistir a una xerrada d’algú molt consagrat.

3-El workshop que vas realitzar anava en relació al projecte “Take Five”, generat en la teva residència a art3 de Valence (França). Explica’ns aquesta relació.

Com en cada projecte, al final expositiu és tan sols una de les possibilitats de tantes que has anat descartant pel camí. El fet de repensar el projecte Take Five en format workshop i per a un tipus de públic com és el d’estudiants de Belles Arts em plantejava en part fer un format pedagògic però que sortís del que podria ser per a ells una classe a la facultat. El que vam fer va ser un exercici de traducció de llenguatges similar al del projecte però partint de cançons diferents, ja deixant de banda el tema Take Five. Una altra diferència gran va ser la de portar-lo a la performance, en ser un workshop d’un dia la peça que ells generessin havia de començar i acabar aquí.

4-En la teva obra sovint treballes en col·laboració amb altres artistes i / o professionals d’altres sectors. Per què creus que és així?

Perquè és més divertit i imprevisible. :p Considero que ser artista ja està lluny de ser aquesta persona que ha de conèixer totes les tècniques que vol utilitzar. En el meu cas intento ser raonable i conscient de quan les meves capacitats no arriben a la realització d’alguna cosa. És a dir, si penso que el projecte que tinc lligat de manera teòrica i conceptual requereix una escultura en pedra, no té cap sentit que em posi jo a esculpir quan hauria d’utilitzar molt temps en això i puc trobar algú a qui li motivi el projecte i que ho vagi a fer millor que jo. D’altra banda, el col·laborar amb persones d’altres sectors fa que el teu projecte s’enriqueixi a nivell conceptual. Cadascú pensa els seus projectes en referència a la seva pràctica, però explicar el mateix a algú que treballa en un altre format genera en tots dos unes connexions a les que probablement mai hauries arribat en solitari.

5- Després de més d’un any d’haver realitzat la residència amb art3 en col·laboració amb Homesession, com creus que ha influït aquesta experiència en el teu treball actual?

Realment ha influenciat de manera molt positiva. No només perquè la peça ha evolucionat i s’ha exposat en altres llocs, sinó perquè no es dóna sempre el cas de poder realitzar una bona peça per a una exposició individual que s’entengui en tots els aspectes de manera professional. També les lectures que es donen a l’estranger, en un context totalment desconegut per al teu treball són molt positives. Al final, a Barcelona ens coneixem tots i arriba un moment en què et preguntes si realment estàs fent alguna cosa bona i interessant o simplement ja està validat d’alguna manera per projectes anteriors. Estar en un altre país i veure que el teu projecte s’entén, és ben rebut i la gent ho considera bo, és sempre una reafirmació de que estàs treballant bé.


cast.

Entrevista a Laura Llaneli realizada por Albert Gironès (estudiante de Bellas Artes)

1-Que te pareció la oportunidad de realizar un workshop con estudiantes de segundo y tercero del grado en Bellas Artes? ¿Que metodología utilizaste en él? ¿Dio buenos resultados con el grupo de estudiantes?

La verdad es que fue una muy buena experiencia. Me gustó tener un público interesado en los proyectos y procesos artísticos que no conociese mi práctica. La metodología utilizada fue la de separar la sesión en dos bloques: un primero donde les expliqué mi manera de trabajar y repasé proyectos concretos y otro en que realizamos una parte práctica. Sí, ciertamente considero que dio muy buenos resultados ya que les pareció cercano y lo entendieron bien. La performance final fue divertida y ligada a la experiencia expositiva y de residencia que había tenido en Valence, Francia.

2- ¿Desde tu propia experiencia como estudiante del mismo grado hace unos años, crees que es importante generar este tipo de acercamientos entre estudiantes y profesionales del mundo del arte?

Sí, totalmente. Considero que es muy bueno que los estudiantes toquen con esa parte de realidad. Cuando estás en la facultad, el mundo del arte exterior fuera parece muy abstracto. Qué centros hay, convocatorias, cómo te presentas a ellas, qué criterios se siguen, qué puede ser válido o qué no… tener a un artista joven recién salido que está navegando entre ellas es mucho más cercano y entendible que asistir a una charla de alguien muy consagrado.

3-El workshop que realizaste iba en relación al proyecto “Take Five”, generado en tu residencia en Art3 de Valence (Francia). Explícanos esta relación.

Como en cada proyecto, el final expositivo es tan sólo una de las posibilidades de tantas que has ido descartando por el camino. El hecho de repensar el proyecto Take Five en formato workshop y para un tipo de público como es el de estudiantes de Bellas Artes me planteaba en parte hacer un formato pedagógico pero que saliese de lo que podría ser para ellos una clase en la facultad. Lo que hicimos fue un ejercicio de traducción de lenguajes similar al del proyecto pero partiendo de canciones diferentes, ya dejando de lado el tema Take Five. Otra diferencia grande fue la de llevarlo a la performance, al ser un workshop de un día la pieza que ellos generasen debía empezar y acabar ahí.

4.En tu obra a menudo trabajas en colaboración con otros artistas y / o profesionales de otros sectores. ¿Por qué crees que es así?

Porqué es más divertido e imprevisible. :p Considero que ser artista ya está lejos de ser esa persona que debe conocer todas las técnicas que quiere utilizar. En mi caso intento ser razonable y consciente de cuándo mis capacidades no llegan a la realización de algo. Es decir, si pienso que el proyecto que tengo ligado de manera teórica y conceptual requiere una escultura en piedra, no tiene ningún sentido que me ponga yo a esculpir cuando debería utilizar mucho tiempo en ello y puedo encontrar a alguien a quien le motive el proyecto y que lo vaya a hacer mejor que yo. Por otra parte, el colaborar con personas de otros sectores hace que tu proyecto se enriquezca a nivel conceptual. Cada uno piensa sus proyectos en referencia a su práctica, pero el explicar eso mismo a alguien que trabaja en otro formato genera en ambos unas conexiones a las que probablemente nunca habrías llegado en solitario.

5- Después de más de un año de haber realizado la residencia con Art3 en colaboración con Homesession, como crees que ha influido esta experiencia en tu trabajo actual?

Realmente ha influenciado de manera muy positiva. No sólo porque la pieza ha evolucionado y se ha expuesto en otros lugares, sino porque no se da siempre el caso de poder realizar una buena pieza para una exposición individual que se entienda en todos los aspectos de manera profesional. También las lecturas que se dan en el extranjero, en un contexto totalmente desconocido para tu trabajo son muy positivas. Al final, en Barcelona nos conocemos todos y llega un momento en que te preguntas si realmente estás haciendo algo bueno e interesante o simplemente ya está validado de alguna manera por proyectos anteriores. Estar en otro país y ver que tu proyecto se entiende, es bien recibido y la gente lo considera bueno, es siempre una reafirmación de que estás trabajando bien.

 

Laura Llaneli