Christina Schultz | Workshop

27.11.2018 | 10:00h | Facultat de Belles Arts

Assistents: Vint-i-quatre estudiants de tercer curs de Belles Arts

La xerrada de Christina Schultz es va celebrar a la Sala d’Actes de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Va ser presentada als alumnes pel professor Òscar Padilla. L’artista va desenvolupar l’exposició fent ús gairebé només de la paraula, en un to molt distes, recorrent sovint a l’anècdota i la vivència en primera persona, el que va facilitar que els assistents connectessin fàcilment amb les idees i conceptes, donant lloc a preguntes i converses, cap al final de l’acte.

Schultz va seleccionar les temàtiques a debatre, tenint molt en compte a quin públic es dirigia: estudiants d’art, en gran part, de 3r curs. Per aquest motiu va llençar tres primers conceptes prou controvertits, en relació al món artístic professional, que al llarg de la xerrada va anar recuperant i desmuntant: “disciplina artística”, “èxit” i “negoci”. Va anar treballant aquestes idees des de diferents perspectives, introduint nous interrogants vinculats al significat de “ser artista”, el valor de l’obra, i la lògica capitalista de productivitat en la que aquesta activitat s’inscriu, entre d’altres. A partir d’aquestes propostes temàtiques, va anar entrellaçant l’explicació d’alguns dels seus projectes personals, deixant entreveure el seu posicionament artístic de base. Va parar especial atenció als seus treballs al voltant del “no fer”, des d’una voluntat subversiva i de desafiament la lògica productiva. També  va explicar detingudament el treball d’investigació que va realitzar gràcies a la beca de La Capella, amb les “portadores” del Marroc, dedicades a l’estraperlo per necessitat econòmica (sovint dones solteres, divorciades i vídues). L’artista va registrar les històries d’aquestes dones, explicades a través de la cançó. Amb aquest exemple, va parlar de la importància del col·lectiu, la transmissió oral i la sororitat entre les dones.

Aquest projecte va servir-li de precedent per explicar i animar als alumnes a participar en el seu nou projecte en col·laboració amb Homesession, que recupera la importància del col·lectiu i la veu, com a eina de transmissió. Aquest projecte consistirà en la creació un cor que tractarà, mitjançant el cant, temàtiques relacionades amb les malalties de transmissió sexual i el chemsex.

Christina Schultz és una artista multidisciplinària i autodidacta, arrelada en projectes amb un enfocament col·laboratiu. La seva trajectòria professional ha estat travessada per diferents empreses del sector audiovisual i cultural. Ha estat seleccionada per al Programa d’Estudis Independents (PEI) del MACBA i és resident permanent de Piramidón Centre d’Art. Schultz treballa amb elements performatius, sonors, gràfics, textuals i audiovisuals. Les seves metodologies no-conformistes oscil·len entre invenció i intervenció, entre recerca i producció, entre col·lectiu i participatiu. En els últims anys ha desenvolupat la seva pràctica artística en contextos artístics internacionals, amb diversos projectes independents i en institucions i galeries com Hangar.org, Piramidón, Blueproject Foundation,Le 18, Nau Estruch, Liminal GR, Nau Coclea, Fundació Tàpies, Velvet produtions, DENKmal-Film.

---

 

cast.

27.11.2018 | 10:00h | Facultad de Bellas Artes

Asistentes: Veinticuatro estudiantes de tercer curso de Bellas Artes

 

La charla de Christina Schultz se celebró en la Sala de Actos de la Facultad de Bellas Artes de la Universidad de Barcelona. Fue presentada a los alumnos por el profesor Òscar Padilla. La artista desarrolló la exposición haciendo uso casi exclusivo de la palabra, en un tono muy distendido, recorriendo a menudo a la anécdota y la vivencia en primera persona, lo cual facilitó que los asistentes conectasen fácilmente con las ideas y conceptos, dando lugar a preguntas y conversaciones, hacia el final del acto.

Schultz seleccionó las temáticas a debatir, teniendo muy en cuenta a qué publico se dirigía: estudiantes de arte, en gran parte, de tercer curso. Por este motivo lanzó tres primeros conceptos bastante controvertidos, en relación al mundo artístico profesional, que a lo largo de la charla, se fueron recuperando y desmontando: “disciplina artística”, “éxito” y “negocio”. Fue trabajando estas ideas desde perspectivas diferentes, introduciendo nuevos interrogantes vinculados al significado de “ser artista”, el valor de la obra, y la lógica capitalista de productividad en la que esta actividad se inscribe, entre otros. A partir de estas propuestas temáticas, fue entrelazando la explicación de algunos de sus proyectos personales, dejando entrever su posicionamiento artístico de base. Se detuvo especialmente en sus trabajos alrededor del “no hacer”, desde una voluntad subversiva y de desafío a la lógica productiva. También pudo profundizar en el trabajo de investigación que realizó gracias a la beca de La Capella, con las “portadoras” de Marruecos, dedicadas al contrabando por necesidad económica (a menudo mujeres solteras, divorciadas o viudas). La artista registró las historias de estas mujeres explicadas a través de la canción. Con este ejemplo, habló de la importancia del colectivo, la transmisión oral y la sororidad entre mujeres.

Este proyecto le sirvió de precedente para explicar y animar a los alumnos a participar en su nuevo proyecto en colaboración con Homesession, que recupera la importancia del colectivo y de la voz, como herramienta de transmisión. Éste proyecto consistirá en la creación de un coro que tratará, mediante el canto, temáticas relacionadas con las enfermedades de transmisión sexual y el chemsex.

Christina Schultz es una artista multidisciplinar y autodidacta, arraigada a proyectos con un enfoque colaborativo. Su trayectoria profesional ha estado atravesada por diferentes empresas del sector audiovisual y cultural. Ha estado seleccionada para el Programa de Estudios Independientes (PEI) del MACBA y es residente permanente en Piramidón Centro de Arte. Schultz trabaja con elementos performativos, sonoros, gráficos, textuales y audiovisuales. Sus metodologías no-conformistas oscilan entre invención e intervención, entre investigación y producción, entre colectivo y participativo. En los últimos años ha desarrollado su practica artística en contextos artísticos internacionales, con diversos proyectos independientes y en instituciones y galerías como Hangar.org, Piramidón, Blueproject Foundation,Le 18, Nau Estruch, Liminal GR, Nau Coclea, Fundacion Tàpies, Velvet produtions, DENKmal-Film.

---

eng.

27.11.2018 | 10:00h | Faculty of Fine Arts, of the University of Barcelona

Attendees: 24 third-year students of Fine Arts

 

The artist-talk by Christina Schultz was celebrated in the Auditorium of Fine Arts Faculty at the University of Barcelona. She was introduced by Professor Òscar Padilla. The artist developed the presentation using not much audio-visual support, in a very easy-going oral tone, often explaining anecdotes and some personal experiences. This fact facilitated that the attendees could connect with the ideas and concepts, giving rise to questions and conversations, by the end of the talk.

Schultz selected the topics to discuss, taking in account the audience she was addressing to: art students, in their third year. For this reason, she proposed three very controversial concepts, in relation to the professional art world, which she finally dismissed: “artistic discipline”, “success” and “business”. She worked on these ideas from different perspectives, gradually introducing new questions linked to the meaning of “being an artist”, the value of the work, and the capitalist logic of productivity, in which this activity is involved, among others. From these thematic proposals, she was intertwining the explanation of some of her personal projects, letting us notice her base artistic statement. She explained especially her works around “not doing”, from a subversive will and challenging the productive logic. She was also able to deepen the research work she did in “La Capella”, with the “carriers” of Morocco, dedicated to smuggling due to economic necessity (often single, divorced or widowed women). The artist recorded the stories of these women, explained through songs. With this example, she spoke about the importance of the collective, the oral transmission, and sorority among women.

This project served as a precedent to explain, and encourage students, to participate in her new project in collaboration with Homesession, which recovers the importance of the collective and the voice, as a transmission tool. This project will consist of the creation of a choir that will treat, through singing, themes related to sexually transmitted diseases and chemsex.

Christina Schultz is a multidisciplinary and self-taught artist. Her projects are carried out with a collaborative approach. In her professional career, she has been involved in different companies of the audio-visual and cultural sector. She has been selected for the Independent Studies Program (PEI) of MACBA, and she is a permanent resident at Piramidón Center of Art. Schultz works with performative, sound, graphic, textual and audio-visual elements. Her non-conformist methodologies oscillate between invention and intervention, between research and production, between collective and participatory. In recent years, she has developed her artistic practice in International artistic contexts, with several independent projects, and also in institutions and galleries like Hangar.org, Piramidón, Blueproject Foundation, Le 18, Nau Estruch, Liminal GR, Nau Coclea, Fundació Tàpies, Velvet productions, DENKmal-Film.

Presentació publicació: POLARITATS 2016-17

Homesessiones complau a convidar-vosa la presentació de la publicació Polaritats 2016-2017. Un any de mediació artística, que recull les diferents activitats realitzades pels artistes Matteo Guidi, Miquel Garcia, Chun Chi Wang, Equipo Palomar, Benjamin Collet, Tommy Coleman en el marc del programa de mediació Polaritats, dut a terme amb la col·laboració del grup d’innovació Art, Professió i Docència de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i gràcies al suport de les fundacions Edmond de Rothschild.

INSTITUT RAMON LLULL el dimarts 17 de juliol a les 19h

Avinguda Diagonal, 373, Barcelona 

L’acte co-organitzat amb l’Institut Ramon Llull comptarà amb la presència d’Olivier Collet i Jérôme Lefaure, cofundadors de Homesession; els docents membres del grup d’investigació Art, Professió i Docència de la UB: Joaquim Cantalozella, Marta Negre, Jordi Morell i Òscar Padilla; i la crítica d’art Judit Vidiella, autora d’un dels textos del llibre que es presenta.

Durant l’acte es podrà comprar un exemplar de la publicació.
Aforament limitat, confirmeu la vostra assistència a:

danilo@homesession.org o 655 178 868

Agnès Pe | Workshop

16, 20 i 21/03/2018 | 2h cada sessó | UdL Facultat d’Enginyeria Informàtica

Assistens: 14 alumnes d’Enginyeria Informàtica

En el marc del programa Invitet i Polaritats de Homesession i en primera col·laboració amb la UdL i el centre d’Art La Panera de Lleida es va poder desenvolupar un workshop de tres dies amb alumnes de la Facultat d’Enginyeria Informàtica de la UdL. En aquestes jornades van treballar Harvesting Sound Energy a través de la tècnica del field recording. El “harvesting” és el procés pel qual una energia derivada de fonts externes com solar, tèrmica, eòlica, o l’energia cinètica, és capturada i emmagatzemada. El concepte field recording fa referència al procés de captura de so fora dels límits controlats d’un estudi. Dins d’aquesta definició, però, es troba un món de processos diferents, enfocaments teòrics i resultats. De Pierre Schaeffer i la música concreta dels anys quaranta, fins a la representació d’enregistraments etnomusicològics documentals mediambientals i la presentació de paisatges sonors naturals com a música: el terme cobreix molts terrenys. El workshop perseguia els objectius de sensibilitzar en matèria de so, entenent-la com a portadora d’informació simbòlica i creadora d’ambients i contexts. També va voler transmetre que existeixen diferents maneres d’escoltar el nostre món, i que l’escolta implica nombroses consideracions estètiques, polítiques i socials. Treballar amb components senzills a l’abast de qualsevol i introduir als alumnes als dispositius electrònics de baix voltatge, amb finalitats creatives.

El primer dia l’Agnès va introduir nocions d’història i escolta per posar en context els alumnes dins l’univers de la música experimental, després van començar a veure i provar diferents tècniques de generació música-soroll-so. Hi va haver molt d’interès, inclús el conserge del laboratori estava atents durant tota la sessió. Durant la segona sessió van estar construint micròfons-piezo i explorant diferents aplicacions creatives que poden tenir aquests micròfons. A alguns alumnes ja se’ls hi ocorria aplicacions pràctiques dins el terreny de l’enginyeria, el qual era molt bon senyal. El darrer dia va ser més tranquil, van fer un circuit per veure com funciona el harvesting piezoelèctric, emmagatzemant l’energia i després carregant un led. A manera de tancament van fer valoració de les qüestions del taller, valorant les aplicacions que se’ls havia estat ocorrent als alumnes.

Agnès Pe (Lleida, 1985) treballa amb el so, per sobre de tota limitació imposada per gèneres o estils musicals. La inacabable curiositat, les pràctiques interdisciplinàries, els límits del context i l’actitud espúria que demostra respecte als diversos elements amb els quals treballa, són les característiques fonamentals del seu treball. Musicòloga i investigadora autodidacta i pluridisciplinar, s’interessa per l’excepció, allò que frega els marges socials, sigui quin sigui la seva procedència, sempre buscant noves formes de relacionar-se amb els elements que recompon. Ha realitzat concerts a CA2M (Móstoles), Macba (Bcn), Larraskito (Bilbao) i a la Tabakalera (Donosti). Actualment condueix l’espai radiofònic de plunderphonia i kitsch digital “Mitt Paté” a Radio On Berlín.

---

Cast.

16, 20 i 21/03/2018 | 2h cada sessón | UdL Facultad de Ingenieria Informatica

Asistentes: 14 alumnos de Ingenieria Informatica

En el marco del programa Invitet y Polaridades de Homesession y en primera colaboración con la UdL y el centro de Arte La Panera de Lleida se pudo desarrollar un workshop de tres días con alumnos de la Facultad de Ingeniería Informática de la UdL. En estas jornadas trabajaron Harvesting Sound Energy a través de la técnica del field recording. El “harvesting” es el proceso por el cual una energía derivada de fuentes externas como solar, térmica, eólica, o la energía cinética, es capturada y almacenada. El concepto field recording hace referencia al proceso de captura de sonido fuera de los límites controlados de un estudio. Dentro de esta definición, pero, se encuentra un mundo de procesos diferentes, enfoques teóricos y resultados. De Pierre Schaeffer y la música concreta de los años cuarenta, hasta la representación de grabaciones etnomusicológicas documentales medioambientales y la presentación de paisajes sonoros naturales como música: el término cubre muchos terrenos. El workshop perseguía los objetivos de sensibilizar en materia de sonido, entendiéndola como portadora de información simbólica y creadora de ambientes y contextos. También quiso transmitir que existen diferentes maneras de escuchar nuestro mundo, y que la escucha implica numerosas consideraciones estéticas, políticas y sociales. Trabajar con componentes sencillos al alcance de cualquier e introducir a los alumnos a los dispositivos electrónicos de bajo voltaje, con finalidades creativas.

El primer día Agnès introdujo nociones de historia y la escucha para poner en contexto los alumnos dentro del universo de la música experimental, después empezaron a ver y probar diferentes técnicas de generación música-ruido-sonido. hubo mucho de interés, incluso el conserje del laboratorio estaban atentos durante toda la sesión. Durante la segunda sesión estuvieron construyendo micrófonos-piezo y explorando diferentes aplicaciones creativas que pueden tener estos micrófonos. A algunos alumnos ya se les ocurrían aplicaciones prácticas dentro del terreno de la ingeniería, el cual era muy buena señal. El último día fue más tranquilo, hicieron un circuito para #ver como funciona el harvesting piezoeléctrico, almacenando la energía y después cargando un led. A modo de cierre hicieron valoración de las cuestiones del taller, valorando las aplicaciones que se los había sido ocurriendo a los alumnos.

Agnès Pe (Lleida, 1985) trabaja con el sonido, por encima de toda limitación impuesta por géneros o estilos musicales. La inacabable curiosidad, las prácticas interdisciplinares, los límites del contexto y la actitud espuria que demuestra respecto a los diversos elementos con los cuales trabaja, son las características fundamentales de su trabajo. Musicóloga e investigadora autodidacta y pluridisciplinar, se interesa por la excepción, aquello que roza los márgenes sociales, sea cuál sea su procedencia, siempre buscando nuevas formas de relacionarse con los elementos que recompone. Ha realizado conciertos en CA2M (Móstoles), Macba (Bcn), Larraskito (Bilbao) o en Tabakalera (Donosti). Actualmente conduce el espacio radiofónico de plunderphonia y kitsh digital “Mitt Paté” en Radio On Berlín.

Agnès Pe | Artist Talk

15.03.2018 | 12h | Auditori del Edifici Transfronterer del Campus de Cappont de la Universitat de Lleida

Assistens: 120 alumnes de la facultat d’Enginyeria Informàtica i de la facultat de Ciències de l’Educació.

Aquesta activitat ha estat pionera quant a que és la primera que s’organitza fruit de la cooperació entre HOMESESSION i la Universitat de Lleida. Gràcies a la col·laboració del Centre d’Art La Panera s’ha pogut dur a terme l’Artist-Talk i un workshop de l’artista Agnés Pe dins del programa de mediació artística Polaritats. L’activitat va començar amb la presentació de l’artista i les activitats que és desenvoluparan a la UdL, per part dels docents responsables d’aquesta universitat. Seguidament la Roser Sanjuan va parlar de l’Arxiu Javelina, un dels últims projectes del Centre d’art la Panera  amb el que pretén impulsar professionalment artistes emergents i de mitja carrera de les terres de Lleida. Danilo Pioli va posar en context les activitats que el programa Polaritats realitza des de fa anys amb la Universitat de Barcelona i en va celebrar la nova via de treball amb la UdL.

Quan va arribar el torn de l’artista Agnès Pe, va parlar de la seva metodologia de treball vinculada amb alguns dels seus darrers projectes. “No mateis a Juang Fu” és un projecte de recerca i documentació en el qual l’Agnès retrata de forma aproximativa, el fenomen dels basars xinesos, aprofundint en els productes pensats per a l’ús occidental. Parteix de l’exaltació d’objectes desviats, fallits, estranys i kitsch, entenent-los com obres artístiques no reconegudes. El projecte construeix un arxiu des de 2010 que va canviant de forma constantment. En el projecte “Los Mirmidones de Ocón” l’Agnès ens va explicar que havia relacionat el mite dels Mirmidons d’Egina amb la Vall d’Ocón, en el marc de la XV edició de Artes en la Tierra. Aquest mite narra la història d’una illa deshabitada per efecte d’una pesta mortal. El rei de l’illa implora al déu Zeus perquè retorni la vida a la zona i aquest ho repobla a partir d’un formiguer, convertint a les formigues en persones. La Vall de Ocón (La Rioja) es compon de 8 petits pobles en els quals la demografia va disminuir a partir dels anys 60 de forma progressiva, fins i tot quedant-se un dels pobles, Oteruelo, totalment despoblat. La vall subsisteix de la petita agricultura, tenint un clima àrid i un terreny abundant en formigues. L’amplificació sonora dels formiguers de la vall va ser la referència simbòlica per a un possible repoblament. L’escolta es va realitzar a través d’altaveus, col·locant en els formiguers diversos micròfons que captaven el moviment de les formigues.

Per acabar l’Agnès ens va parlar de la instal·lació que desenvoluparia a Homesession, LRAX (Light Range Acoustic Xenomorph), que és una entitat de comunicació que llança ones de so, coordinant-se amb el feix de llum que pugui rebre. Provoquen una desorientació generalitzada i la pèrdua d’aquests eixos d’orientació requereix noves brúixoles, nous camins i nous mapes, però encara no s’ha assegurat cap. LRAX s’emmarca dins del projecte Jericó, el qual indaga en la utilització del so i la música com armes sòniques. En els últims anys l’ús del so i la música com a arma ha augmentat. Des de la utilització de canons de so per a la dispersió de manifestants fins a cançons utilitzades en bucle per turmentar a presoners en presons. El so es converteix en una eina invisible per generar terror.

Agnès Pe (Lleida, 1985) treballa amb el so, per sobre de tota limitació imposada per gèneres o estils musicals. L’humor i la inacabable curiositat que demostra respecte als elements sonors amb els quals treballa, són les característiques fonamentals del seu treball. Musicòloga i investigadora autodidacta i pluridisciplinar, s’interessa per l’excepció, allò que frega els marges socials, sigu i el que sigui la seva procedència, sempre buscant noves formes de relacionar-se amb els elements que recompon. Ha realitzat concerts al CA2M (Móstoles), Macba (Bcn), Larraskito (Bilbao) o en Tabakalera (Donosti). Actualment condueix l’espai radiofònic de plunderphonia i kitsh digital “Mitt Paté” a Radio On Berlín. L’artista al mes de març realitzarà un workshop amb els estudiants de la Facultat d’enginyeria informàtica entorn al concepte de Harvesting Sound Energy i prepara un projecte expositiu per Homesession pel mes de juny 2018.

Flyer Artist Talk Agnès Pe

---

Cast.

15/03/2018 | 12h | Auditorio del edificio Transfronterer del Campus de Cappont de la Universidad de Lleida

Asistentes: 120 alumnos de la facultad de Enginieria Informatica y de la facultad de Ciencias de la Educación.

Esta actividad ha sido pionera en cuanto a que es la primera que se organiza fruto de la cooperación entre HOMESESSION y la Universitat de Lleida. Gracias a la colaboración del Centro de Arte Panera se ha podido llevar a cabo el Artist-Talk y un workshop del artista Agnès Pe dentro del programa de mediación artística Polaridades. La actividad empezó con la presentación del artista y las actividades que se desarrollarán a la UdL, por parte de los docentes responsables de esta universidad. Seguidamente Roser Sanjuan habló del Archivo Jabalina, uno de los últimos proyectos del Centre d’art la Panera  con el que pretende impulsar profesionalmente artistas emergentes y de media carrera de las tierras de Lleida. Danilo Pioli puso en contexto las actividades que el programa Polaridades realiza desde hace años con la Universitat de Barcelona y celebró la nueva vía de trabajo con la UdL.

Cuando llegó el turno del artista Agnès Pe, habló de su metodología de trabajo vinculada con algunos de sus últimos proyectos. “No matéis a Juang Fu” es un proyecto de investigación y documentación en el cual Agnès retrata de forma aproximativa, el fenómeno de los bazares chinos, profundizando en los productos pensados para el uso occidental. Parte de la exaltación de objetos desviados, fallados, extraños y kitsch, entendiéndolos como obras artísticas no reconocidas. El proyecto construye un archivo desde 2010 que va cambiando de forma constantemente. En el proyecto “Los Mirmidones de Ocón” Agnès nos explicó que había relacionado el mito de los Mirmidones de Egina con el Valle de Ocón, en el marco de la XV edición de Artes en la Tierra. Este mito narra la historia de una isla deshabitada por efecto de una peste mortal. El rey de la isla implora al dios Zeus porque devuelva la vida a la zona y este lo repuebla a partir de un hormiguero, convirtiendo a las hormigas en personas. El Valle de Ocón (La Rioja) se compone de 8 pequeños pueblos en los cuales la demografía disminuyó a partir de los años 60 de forma progresiva, incluso quedándose uno de los pueblos, Oteruelo, totalmente despoblado. El valle subsiste de la pequeña agricultura, teniendo un clima árido y un terreno abundante en hormigas. La amplificación sonora de los hormigueros del valle fue la referencia simbólica para una posible forestación. La escucha se realizó a través de altavoces, colocando en los hormigueros varios micrófonos que captaban el movimiento de las hormigas.

Para acabar Agnès nos habló de la instalación que desarrollaría a Homesession, LRAX (Light Range Acoustic Xenomorph), que es una entidad de comunicación que lanza olas de sonido, coordinándose con el haz de luz que pueda recibir. Provocan una desorientación generalizada y la pérdida de estos ejes de orientación requiere nuevas brújulas, nuevos caminos y nuevos mapas, pero todavía no se ha asegurado ninguno. LRAX se enmarca dentro del proyecto Jericó, el cual indaga en la utilización del sonido y la música como armas sónicas. En los últimos años el uso del sonido y la música como arma ha aumentado. Desde la utilización de cañones de sonido para la dispersión de manifestantes hasta canciones utilizadas en bucle para atormentar a prisioneros en prisiones. El sonido se convierte en una herramienta invisible para generar terror.

Agnès Pe (Lleida, 1985) trabaja con el sonido, por encima de toda limitación impuesta por géneros o estilos musicales. La inacabable curiosidad, las prácticas interdisciplinares, los límites del contexto y la actitud espuria que demuestra respecto a los diversos elementos con los cuales trabaja, son las características fundamentales de su trabajo. Musicóloga e investigadora autodidacta y pluridisciplinar, se interesa por la excepción, aquello que roza los márgenes sociales, sea cuál sea su procedencia, siempre buscando nuevas formas de relacionarse con los elementos que recompone. Ha realizado conciertos en CA2M (Móstoles), Macba (Bcn), Larraskito (Bilbao) o en Tabakalera (Donosti). Actualmente conduce el espacio radiofónico de plunderphonia y kitsh digital “Mitt Paté” en Radio On Berlín.

Flyer Artist Talk Agnès Pe

---

Entrevista a Agnès Pe realitzada per Roc Domingo Puig (estudiant de Belles Arts)

1- Com et posiciones davant el desenvolupament tecnològic global i la relació que hi establim les persones en tant que societats?

La tecnologia és una eina fantàstica, el problema és quan la utilitat es converteix en rendibilitat. Barrejar-hi el concepte “societat” em sembla perillós: em recorda a la “massa”, una espècie d’entitat passiva. Crec més en la comunitat, com a una entitat activa. El desenvolupament tecnològic, avui en dia, és una arma de doble tall: d’una banda ens connecta però d’altra banda existeix un major control i regulació.

2- La teva formació no l’has desenvolupat en els espais convencionals d’aprenentatge artístic, què t’ha donat i què has trobat a faltar?

Tinc certa aversió davant les escoles o formació exclusivament artístics. Partint del punt que l’educació actual i convencional té com a objectiu la producció de subjectes que s’insereixin un cert relat, una formació exclusivament artística marca els límits de lopossible, del que es pot dir i fins i tot, com s’ha de dir. No he volgut passar per aquesta regulació en la formació artística. He estat connectada amb l’art a través de la disciplina amb la qual m’he format, sigui en la formació institucional sigui bé autodidacta.

3- A partir del workshop amb els estudiants d’Enginyeria Informàtica de la UdL, com valores la utilitat de l’art en espais d’aprenentatge per a àmbits no artístics? Que creus que poden aportar els i les artistes?

Si incloíem el concepte “aportar”, li estem donant una implicació utilitarista i potser és d’aquí d’on em de partir. És una qüestió que m’estic plantejant molt últimament, arran dels últims tallers que he estat donant. Les aules és un lloc on la paraula creativitat ja no s’utilitza com a factor crític sinó que és una eina competitiva. Hi ha una despolitització de la paraula. Fixa’t com a la universitat s’està destruint les humanitats i cada cop es demanda més creativitat i imaginació en les empreses. És una paradoxa de la capacitat d’assimilació: tot allò que implica el qüestionament, es desprèn de significació i s’utilitza com a eina productiva.

4- Amb què et quedes de la teva experiència a Homesession, i què t’ha permès fer la instal·lació LRAX (Light Range Acoustic Xenomorph)?

RAX parteix d’una investigació -que segueix en curs-, entorn de la utilització del so com a element armamentístic. La participació a Invited, m’ha permès poder dedicar-li temps a la investigació i poder aprofundir, tant de forma teòrica com pràctica.

---

Cast.

Entrevista a Agnès Pe realizada por Roc Domingo Puig (estudiante de Bellas Artes)

1- Como te posicionas ante el desarrollo tecnológico global y la relación que establecemos las personas en cuanto que sociedades?

La tecnología es una herramienta fantástica, el problema es cuando la utilidad se convierte en rentabilidad. Mezclar el concepto “sociedad” me parece peligroso: me recuerda a la “masa”, una especie de entidad pasiva. Creo más en la comunidad, como una entidad activa. El desarrollo tecnológico, hoy en día, es una arma de doble corte: por un lado nos conecta pero por otro lado existe un mayor control y regulación.

2- Tu formación no lo has desarrollado en los espacios convencionales de aprendizaje artístico, qué te ha dado y que has echado de menos?

Tengo cierta aversión ante las escuelas o formación exclusivamente artísticos. Partiendo del punto que la educación actual y convencional tiene como objetivo la producción de sujetos que se inserten un cierto relato, una formación exclusivamente artística marca los límites de lo posible, del que se puede decir e incluso, como se tiene que decir. No he querido pasar por esta regulación en la formación artística. He sido conectada con el arte a través de la disciplina con la cual me he formado, sea en la formación institucional sea bien autodidacta.

3- A partir del workshop con los estudiantes de Ingeniería Informática de la UdL, como valoras la utilidad del arte en espacios de aprendizaje para ámbitos no artísticos? Que crees que pueden aportar los y las artistas?

Si incluíamos el concepto “aportar”, le estamos dando una implicación utilitarista y quizás es de aquí de donde deberiamo de partir. Es una cuestión que me estoy planteando mucho últimamente, a raíz de los últimos talleres que he impartido. Las aulas es un lugar donde la palabra creatividad ya no se utiliza como factor crítico sino que es una herramienta competitiva. Hay una despolitització de la palabra. Fíjate como la universidad se está destruyendo las humanidades y cada vez se demanda más creatividad e imaginación en las empresas. Es una paradoja de la capacidad de asimilación: todo aquello que implica el cuestionamiento, se desprende de significación y se utiliza como herramienta productiva.

4- Con que te quedas de tu experiencia a Homesession, y que te ha dado hacer la instalación LRAX (Light Range Acoustic Xenomorph)?

LRAX parte de una investigación -que sigue en curso-, en torno a la utilización del sonido como elemento armamentístico. La participación a Invited, me ha permitido poder dedicarle tiempo a la investigación y poder profundizar, tanto de forma teórica como práctica.

Laia Abril | Workshop

16/03/2018 | 8:30h | Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona

Assistents: 32 alumnes de Belles Arts amb el professor Jordi Morell

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Aquesta activitat es va desenvolupar de manera molt similar a l’artist-talk que va desenvolupar l’artista en el marc de l’assignatura de Visualitats contemporànies. També en aquest cas el professor Jordi Morell va presentar l’artista i la va contextualitzar en el si dels continguts que estaven treballant els alumnes en aquell grup. La Laia va començar parlant de la seva etapa formativa, els estudis en periodisme que va desenvolupar a Barcelona i l’especialització en fotografia que va fer a Nova York. També va comentar com es va introduir professionalment en el món de la imatge treballant per a diferents mitjans de comunicació i disseny, dels quals en destaca els 5 anys que va estar treballant a l’equip editorial de COLORS Magazine -el laboratori creatiu de Benetton a Itàlia-. Va ser allí on va començar a desenvolupar els seus projectes en solitari, la majoria centrats en assumptes com els desordres alimentaris, el sexe o la misogínia, del que ens va parlar després.

Com a l’artist-talk, la Laia va explicar els seus projectes On abortion i Feminicidios, els dos vinculats a un projecte més gran i a llarg termini anomenat History of Misogyni. Aquest projecte es basa en fer una recerca visual i conceptual realitzada a través de comparacions històriques i contemporànies sobre la història present de la misogínia. No obstant això, a diferència de l’anterior sessió i complementant l’explicació dels projectes, l’artista comentava amb molt detall cada una de les decisions que havia pres durant el procés de recerca i producció de cada un dels casos del treball. Parlava dels dilemes en la representació dels protagonistes de les seves investigacions, com mantenir el respecte a les víctimes o la intimitat de persones afectades, les quals la publicació de segons quines imatges els podria comprometre. A més dels aspectes relacionats a l’ètica de la imatge, també compartia decisions de muntatge de les exposicions que havia fet en el marc del projecte, i parts crucials del procés creatiu de les publicacions. Tot plegat va ser un autèntic exercici d’entrega al qual els alumnes de Belles Arts no hi estem gaire acostumats.

Laia Abril (Barcelona 1986) és una artista multidisciplinària. El seu treball s’ha exhibit internacionalment i forma part de diferents col·leccions privades i públiques com el Musée de l’Elysée, el Winterthur Museum, el FRAC i el MNAC. Abril és l’autora de “Thinspiration” (autopublicat, 2012); “Tediousphilia” (Musée de l’Elysée, 2014); “The Epilogui” (Dewi Lewis, 2014), preseleccionat per al París Photo Aperture First Book Award, Kassel Photobook Festival i Photo Espanya Best Book Award; “Lobismuller” (RM, 2016), guanyador de l’Images Book Award; i “On Abortion” (Dewi Lewis, 2017), nominat pel ICP-*Infinity Award. Laia Abril està representada per la galeria Les Filles du Calvaire de París.

---

Cast.

16/03/2018 | 8:30h | Facultad de Belles Artes de la Universitad de Barcelona

Asistents: 32 alumnos de Belles Artes con el profesor Jordi Morell

Esta actividad se desarrolló de manera muy similar a la artist-*talkque desarrolló el artista en el marco de la asignatura de Visualidades contemporáneas. También en este caso el profesor Jordi Morellpresentó el artista y la contextualizó en el seno de los contenidos que estaban trabajando los alumnos en aquel grupo. Laia empezó hablando de su etapa formativa, los estudios en periodismo que desarrolló en Barcelona y la especialización en fotografía que hizo en Nueva York. También comentó como se introdujo profesionalmente en el mundo de la imagen trabajando para diferentes medios de comunicación y diseño, de los cuales destaca los 5 años que estuvo trabajando al equipo editorial de COLORES Magazine -el laboratorio creativo de Benetton en Italia-. Fue allí donde empezó a desarrollar sus proyectos en solitario, la mayoría centrados en asuntos como los desórdenes alimentarios, el sexo o la misoginia,
del que nos habló después.

Igual que en el artist-talk, Laia explicó sus proyectos Om abortion y Feminicidios, los dos vinculados a un proyecto más grande y a largo plazo llamado History of Misogyni. Este proyecto se basa al hacer una investigación visual y conceptual realizada a través de comparaciones históricas y contemporáneas sobre la historia presente de la misoginia. Sin embargo, a diferencia de la anterior sesión y complementando la explicación de los proyectos, el artista comentaba con mucho detalle cada una de las decisiones que había tomado durante el proceso de investigación y producción de cada uno de los casos del trabajo. Hablaba de los dilemas en la representación de los protagonistas de sus investigaciones, como mantener el respecto a las víctimas o la intimidad de personas afectadas, las cuales la publicación de según qué imágenes los podría comprometer. Además de los aspectos relacionados a la ética de la imagen, también compartía decisiones de montaje de las exposiciones que había hecho en el marco del proyecto, y partes cruciales del proceso creativo de las publicaciones. Todo ello fue un auténtico ejercicio de entrega al cual los alumnos de Bellas artes no estamos muy acostumbrados.

Laia Abril (Barcelona 1986) es una artista multidisciplinaria. Su trabajo se ha exhibido a nivel internacional y forma parte de diferentes colecciones privadas y públicas como el Musée de l’Elysée, el Winterthur Museum, el FRAC y el MNAC. Abril es la autora de “Thinspiration” (autopublicado, 2012); “Tediousphilia” (Musée de l’Elysée, 2014); “The Epilogue” (Dewi Lewis, 2014), preseleccionado para el Paris Photo Aperture First Book Award, Kassel Photobook Festival y Photo España Best Book Award; “Lobismuller” (RM, 2016), ganador del Images Book Award; y “On Abortion” (Dewi Lewis, 2017), nominado para el ICP-Infinity Award. Laia Abril está representada por la galería Les Filles du Calvaire de París.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Laia Abril | Artist Talk

14/03/2018 | 19h | Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona

Assistents: 30 alumnes de Belles Arts amb el professor Jordi Morell

L’activitat va començar amb les presentacions de l’artista Laia Abril cap als alumnes, a càrrec del professor Jordi Morell, on la va introduir al marc de l’assignatura de Visualitats Contemporànies. Així la Laia va explicar la seva etapa formativa i com es va introduir professionalment en el món de la imatge. Ella va estudiar periodisme a Barcelona i fotografia a Nova York. Durant 5 anys va estar treballant com a editora i fotògrafa a l’equip editorial de COLORS Magazine -el laboratori creatiu de Benetton a Itàlia-, mentre ho combinava amb treballs freelance amb altres mitjans. Va ser allí també, on va començar a desenvolupar els seus projectes en solitari, molts d’ells centrats en assumptes com els desordres alimentaris, el sexe o del que ens va parlar a continuació, la misogínia.

La Laia va explicar un dels seus darrers treballs, el llibre On abortion, el qual és la primera part d’un projecte més gran i a llarg termini anomenar History of Misogyni. Al seu llibre la Laia documenta i conceptualitza els perills i els danys causats per la falta d’accés legal, segur i lliure a l’avortament de les dones. Ella es basa en el passat per destacar la llarga i contínua erosió dels drets reproductius de les dones fins al present, teixint juntament qüestions d’ètica i moralitat, per a revelar una sorprenent sèrie de desencadenants socials, estigmes i tabús al voltant de l’avortament que fins ara han estat majoritàriament invisibilitzats.

Per acabar la Laia va parlar de la instal·lació que just presentava aquella setmana a Homesession, en el marc del programa Invitet. L’obra 2017SP, dins del projecte Feminicidios el qual reflexiona en torn el genocidi femení al món. Al voltant de 66.000 dones i nenes són assassinades de forma violenta cada any al món. Una de les formes més comunes d’aquests crims és el “feminicidi íntim”, a les mans de les parelles, però que tan sols n’és el 35% dels “feminicidis totals”. Aquesta presentació vol ser el tret de sortida d’una sèrie d’exposicions arreu del món on en cada ocasió se centrarà en un any, un país i el nombre de víctimes. El conjunt vol representar un monument a totes les dones assassinades pel simple fet de ser-ho.

Laia Abril (Barcelona 1986) és una artista multidisciplinària. El seu treball s’ha exhibit internacionalment i forma part de diferents col·leccions privades i públiques com el Musée de l’Elysée, el Winterthur Museum, el FRAC i el MNAC. Abril és l’autora de “Thinspiration” (autopublicat, 2012); “Tediousphilia” (Musée de l’Elysée, 2014); “The Epilogui” (Dewi Lewis, 2014), preseleccionat per al París Photo Aperture First Book Award, Kassel Photobook Festival i Photo Espanya Best Book Award; “Lobismuller” (RM, 2016), guanyador de l’Images Book Award; i “On Abortion” (Dewi Lewis, 2017), nominat pel ICP-Infinity Award. Laia Abril està representada per la galeria Les Filles du Calvaire de París.

---

Cast.

14/03/2018 | 19h | Facultad de Belles Artes de la Universitad de Barcelona

Asistents: 30 alumnos de Belles Artes con el profesor Jordi Morell

La actividad empezó con las presentaciones de la artista Laia Abril hacia los alumnos, a cargo del profesor Jordi Morell, donde la introdujo al marco de la asignatura de Visualidades Contemporáneas. Así Laia explicó su etapa formativa y cómo se introdujo profesionalmente en el mundo de la imagen. Ella estudió periodismo en Barcelona y fotografía en Nueva York. Durante 5 años estuvo trabajando como editora y fotógrafa al equipo editorial de COLORES Magazine -el laboratorio creativo de Benetton en Italia-, mientras lo combinaba con trabajos freelance con otros medios. Fue allí también, donde empezó a desarrollar sus proyectos en solitario, muchos de ellos centrados en asuntos como los desórdenes alimentarios, el sexo o del que nos habló a continuación, la misoginia.

Laia explicó un de sus últimos trabajos, el libro On abortion, el cual es la primera parte de un proyecto más grande y a largo plazo denominar History of Misogyni. En su libro Laia documenta y conceptualiza los peligros y los daños causados por la falta de acceso legal, seguro y libre al aborto de las mujeres. Ella se basa en el pasado para destacar la larga y continua erosión de los derechos reproductivos de las mujeres hasta el presente, tejiendo juntamente cuestiones de ética y moralidad, para revelar una sorpresiva serie de desencadenantes sociales, estigmas y tabúes alrededor del aborto que hasta ahora han sido mayoritariamente invisibilizados.

Para acabar Laia habló de la instalación que justo presentaba aquella semana a Homesession, en el marco del programa Invitet. La obra 2017SP, dentro del proyecto Feminicidios el cual reflexiona en turno el genocidio femenino en el mundo. Alrededor de 66.000 mujeres y niñas son asesinadas de forma violenta cada año al mundo. Una de las formas más comunes de estos crímenes es el “feminicidi íntimo”, a manos de las parejas, pero que tan sólo es el 35% de los “feminicidis totales”. Esta presentación quiere ser el pistoletazo de salida de una serie de exposiciones en todo el mundo dónde en cada ocasión se centrará en un año, un país y el número de víctimas. El conjunto quiere representar un monumento a todas las mujeres asesinadas por el simple hecho de serlo.

Laia Abril (Barcelona 1986) es una artista multidisciplinaria. Su trabajo se ha exhibido a nivel internacional y forma parte de diferentes colecciones privadas y públicas como el Musée de l’Elysée, el Winterthur Museum, el FRAC y el MNAC. Abril es la autora de “Thinspiration” (autopublicado, 2012); “Tediousphilia” (Musée de l’Elysée, 2014); “The Epilogue” (Dewi Lewis, 2014), preseleccionado para el Paris Photo Aperture First Book Award, Kassel Photobook Festival y Photo España Best Book Award; “Lobismuller” (RM, 2016), ganador del Images Book Award; y “On Abortion” (Dewi Lewis, 2017), nominado para el ICP-Infinity Award. Laia Abril está representada por la galería Les Filles du Calvaire de París.

Rafa Castanyer | Workshop

03.03.2018 | de 16h a 20h | Recorregut des del carrer de València n. º 320 fins a Homesession

Assistents: Dotze persones

Per al workshop Walking Free Comic que es va realitzar en el marc del programa Invited de Homesession, l’artista Rafa Castanyer ens va convocar al carrer de València 320, davant la floristeria Navarro, tota una referència a Barcelona. Allí va començar a explicar la història de l’artista japonesa Yayoi Kusama, molt activa al panorama novaiorquès durant la segona meitat del segle XX, la qual encara ara continua produint obra.

El workshop d’en Rafa proposava una performance-taller-visita guiada per la biografia i obra d’aquesta artista, mitjançant un recorregut pel centre de Barcelona -de la floristeria Navarro fins a l’espai de Homesession al Poble Sec- on havia estudiat diferents localitzacions que connectaven estèticament i conceptualment amb el discurs i l’obra de Yayoi Kusama.

Les flors de la floristeria li servien per transportar-nos a la infància de l’artista, quan passejava pels cultius de flors de la seva família al Japó. Amb un tapís en forma de catifa en una botiga especialitzada, imaginàvem ecosistemes plagats d’organismes a la manera que l’artista els representava en les seves pintures de gran format. Al carrer, en Rafa senyalava formes, textures i colors de l’arquitectura urbana que sovint passem per alt, i ara percebíem a través de l’obra de Yayoi Kusama. Fins i tot vam aturar-nos en un cafè per dibuixar i pintar als tovallons que acompanyaven el berenar.

Finalment vam arribar a Homesession i allí ens hi esperava l’escenari per a una festa, curosament preparada per en Rafa. L’espai era surrealista: terra, parets i sostre forrats de paper, amb taules amb estris per dibuixar i pintar. Acompanyats amb música en Rafa ens va convidar a deixar-nos portar per la situació i desbordar l’espai amb les nostres creacions, fent un petit guinyo als happenings oberts i alliberadors que Yayoi Kusama organitzava a Nova York a la dècada dels 60.

Tota la producció d’aquesta festa serà el material que editarà Rafa Castanyer per a l’exposició programada per l’endemà a les mateixes instal·lacions de Homesession.

“Sóc un narrador que utilitza la il·lustració, el dibuix, la pintura, l’animació, el còmic o la performance per explicar i explicar-se. M’agrada explicar. M’agrada desenvolupar personatges, escenaris, paisatges i investigar quin és la manera adequada per fer-ho. Cada història té el seu propi llenguatge, la seva pròpia forma de presentar-se al món. La meva carrera es desenvolupa al llarg d’aquests processos de recerca i ofereixo el resultat”.

Rafa Castanyer

---

Cast.

03.03.2018 | de 16h a 20h | Recorrido desde la calle de Valencia n. º 320 hasta Homesession

Asistentes: Doce personas

Para el workshop Walking Free Comic que se realizó en el marco del programa Invited de Homesession, el artista Rafa Castañer nos convocó en la calle de Valencia 320, ante la floristería Navarro, toda una referencia en Barcelona. Allí empezó a explicar la historia de la artista japonesa Yayoi Kusama, muy activa al panorama neoyorquino durante la segunda mitad del siglo XX, la cual todavía ahora continúa produciendo obra.

El workshop de en Rafa proponía una performance-taller-visita guiada por la biografía y obra de esta artista, mediante un recorrido por el centro de Barcelona -de la floristería Navarro hasta el espacio de Homesession al Poble Sec- donde había estudiado diferentes localizaciones que conectaban estéticamente y conceptualmente con el discurso y la obra de Yayoi Kusama.

Las flores de la floristería le servían para transportarnos a la infancia del artista, cuando paseaba por los cultivos de flores de su familia en Japón. Con un tapiz en forma de alfombra en una tienda especializada, imaginábamos ecosistemas plagados de organismos a la manera que la artista los representaba en sus pinturas de gran formato. En la calle, en Rafa señalaba formas, texturas y colores de la arquitectura urbana que a menudo pasamos por alto, y ahora percibíamos a través de la obra de Yayoi Kusama. Incluso nos paramos en un café para dibujar y pintar a las servilletas que acompañaban la merienda.

Finalmente, llegamos a Homesession y allí nos esperaba el escenario para una fiesta, cuidadosamente preparada por Rafa. El espacio era surrealista: suelo, paredes y techo estaban cubiertos de papel; con varias mesas con herramientas para dibujar y pintar. Acompañados de música Rafa nos invitó a dejarnos llevar por la situación y desbordásemos el espacio con nuestras creaciones, haciendo un pequeño guiño a los happenings abiertos y liberadores que Yayoi Kusama organizaba en Nueva York a la década de los 60.

Toda la producción de esta fiesta será el material que editará Rafa Castañer para la exposición programada el día siguiente en las mismas instalaciones de Homesession.

“Soy un narrador que utiliza la ilustración, el dibujo, la pintura, la animación, el comic o la performance para explicar y explicarse. Me gusta contar. Me gusta desarrollar personajes, escenarios, paisajes e investigar cuál es la manera adecuada para hacerlo. Cada historia tiene su propio lenguaje, su propia forma de presentarse al mundo. Mi carrera se desarrolla a lo largo de estos procesos de investigación y ofrezco el resultado “

Rafa Castañer

---

Cat.

Entrevista a Rafa Castanyer realitzada per Roc Domingo Puig (estudiant de Belles Arts)

1- Quines certeses tenies amb el que passaria durant el taller Walking Free Comic? Que t’ha portat a desenvolupar una tàctica com aquesta? Com encaixa aquest procés amb la teva obra?

És una qüestió de fe. Fe en què esdevindrà un traspàs d’informació i emoció. D’intentar anar cap als altres amb el que tens, portes, ets, mostres, ensenyes… Pensar, desitjar, condicionar i buscar que això passi. La meva obra és plena de persones que directa o indirectament participen, m’acompanyen, celebren amb mi o m’ajuden. Reconèixer-ho i sumar tot el que apareix en el camí em sembla un acte humà natural. Aquest procés, doncs encaixa de forma orgànica i natural

2- Creus que els teus projectes tenen a veure amb l’educació i la mediació artística?

Tenen a veure amb el desig de compartir. Crear és comunicar, parlar als altres, oferir… L’educació és això, o hauria de ser-ho.

3- Al teu perfil d’Instagram s’hi pot veure també què desenvolupes tallers amb infants. De quina manera aquests tallers es vinculen amb la teva obra?

Són els meus professors. Les seves actituds en els processos creatius són obertes i inesperades, impressionants. Aprenc molt i m’agrada estar amb ells i elles.

4- Paraules com “inventada” i “imaginada” apareixen amb freqüència en els teus projectes, que impliquen en la teva manera de treballar?

És una forma d’arribar on no puc, on sembla impossible aparentment. És fer màgia per aconseguir-ho. Inventar la manera de…, o imaginar com…

5- Per acabar, amb què et quedes de la teva experiència a Homesession, i del projecte que hi has desenvolupat? Quins plans de futur tens?

La comprensió sensible de totes i tots, l’acompanyament i el gaudi del meu desig i les meves idees. Això ha estat el millor!!

El futur passa per a donar forma en còmic el treball col·lectiu que vam fer, tornant-ho a celebrar junts.

---

Cast.

Entrevista a Rafa Castañer realizada por Roc Domingo Puig (estudiante de Bellas Artes)

1- Qué certezas tenías con el que pasaría durante el taller Walking Free Comic? Qué te ha traído a desarrollar una táctica como esta? Cómo encaja este proceso con tu obra?

Es una cuestión de fe. Fe en que acontecerá un traspaso de información y emoción. De intentar ir hacia los otros con el que tienes, puertas, eres, muestras, enseñas… Pensar, desear, condicionar y buscar que esto pase. Mi obra es llena de personas que directa o indirectamente participan, me acompañan, celebran conmigo o me ayudan. Reconocerlo y sumar todo el que aparece en el camino me parece un acto humano natural. Este proceso, pues encaja de forma orgánica y natural.

2- Crees que tus proyectos tienen que ver con la educación y la mediación artística?

Tienen que ver con el deseo de compartir. Crear es comunicar, hablar a los otros, ofrecer… La educación es esto, o tendría que serlo.

3- A tu perfil de Instagram se puede ver también qué desarrollas talleres con niños. De qué manera estos talleres se vinculan con tu obra?

Son mis profesores. Sus actitudes en los procesos creativos son abiertas e inesperadas, impresionantes. Aprendo mucho y me gusta estar con ellos y ellas.

4- Palabras como “inventada” y “imaginada” aparecen con frecuencia en tus proyectos, que implican en tu manera de trabajar?

Es una forma de llegar donde no puedo, donde parece imposible aparentemente. Es hacer magia para conseguirlo. Inventar la manera de…, o imaginar cómo…

5- Para terminar, con que te quedas de tu experiencia a Homesession, y del proyecto que has desarrollado? Qué planes de futuro tienes?

La comprensión sensible de todas y todos, el acompañamiento y el goce de mi deseo y mis ideas. Esto ha sido lo mejor!!

El futuro pasa para dar forma en cómic el trabajo colectivo que hicimos, volviéndolo a celebrar juntos.

Mario Santamaría | artist talk UB

23.02.2018 | 8:30h | Facultat de Belles Arts

Assistents: Trenta-dos estudiants de tercer curs de Belles Arts amb Jordi Morell (professor de la UB)

La presentació que Mario Santamaria va fer a la Facultat de Belles Arts es va emmarcar dins el programa de l’assignatura Visualitats Contemporànies impartida pel professor Jordi Morell, que es va encarregar de presentar l’artista als alumnes.

Navegant en la seva pàgina web, Mario Santamaria va explicar part dels projectes que havia estat desenvolupant els darrers anys, amb els quals estudia el fenomen de l’observador contemporani, sobretot en dos dels processos que el configuren: la representació i els aparells de visió i mediació. Amb tàctiques com l’apropiació, el remake o el muntatge, els treballs de Mario Santamaria intervenen i reflexionen entorn alguns terrenys com el conflicte, la memòria, la virtualitat i la vigilància.

Al tram final de la sessió, l’artista va parlar del projecte que havia desenvolupat en el marc de l’intercanvi entre Homesession i art3, a França. Aquest treball explorava una funció de Facebook que etiqueta automàticament les imatges mitjançant un algoritme que hi identifica les figures. Posant a prova les capacitats d’aquest algoritme, l’artista trobava maneres de confondre l’aparell digital.

Mario Santamaría (Burgos, 1985) és llicenciat en Belles Arts i graduat al Màster en Arts Visuals i Multimèdia per la Universitat Politècnica de València. Ha mostrat el seu treball en centres com ZKM (Karlsruhe), WKV (Stuttgart), CENART (Ciutat de Mèxic), MACBA (Barcelona), Fundació Antoni Tàpies (Barcelona), La Casa Encendida (Madrid), Edith-Russ-Haus ( Oldenburg), entre d’altres. També ha estat artista resident a art3 (Valence, 2017), Hisk (Gantes, 2016), Kunststiftung Baden-Württemberg (Stuttgart, 2015), Hangar (Barcelona, ​​2014), Flax Art (Belfast, 2014), Sarai (Nova Delhi, 2012), entre d’altres. Recentment, ha estat un dels cinc finalistes del Premi de Prototipatge Post-Fotografia de Fotomuseum Winterthur.

---

cast.

23.02.2018 | 8:30h | Facultad de Bellas Artes

Asistentes: Treinta y dos estudiantes de tercer curso de Bellas Artes con Jordi Morell (profesor de la UB)

La presentación que Mario Santamaria hizo en la Facultad de Bellas Artes se enmarcaba dentro del programa de la asignatura Visualidades Contemporáneas impartida por el profesor Jordi Morell, que se encargó de presentar al artista a los alumnos.

Navegando en su página web, Mario Santamaria explicó parte de los proyectos que había estado desarrollando en los últimos años, con los que estudia el fenómeno del observador contemporáneo, sobre todo en dos de los procesos que lo configuran: la representación y los aparatos de visión y mediación. Con tácticas como la apropiación, el remake o el montaje, los trabajos de Mario Santamaria intervienen y reflexionan entorno algunos terrenos como el conflicto, la memoria, la virtualidad y la vigilancia.

En el tramo final de la sesión, el artista habló del proyecto que había desarrollado en el marco del intercambio entre Homesession y art3, en Francia. Este trabajo exploraba una función de Facebook que etiqueta automáticamente las imágenes mediante un algoritmo que identifica las figuras. Poniendo a prueba las capacidades de este algoritmo, el artista encontraba maneras de confundir el aparato digital.

Mario Santamaría (Burgos, 1985) es licenciado en Bellas Artes y graduado en el Máster en Artes Visuales y Multimedia por la Universidad Politécnica de Valencia. Ha mostrado su trabajo en centros como ZKM (Karlsruhe), WKV (Stuttgart), CENART (Ciudad de México), MACBA (Barcelona), Fundación Antoni Tàpies (Barcelona), La Casa Encendida (Madrid), Edith-Russ-Haus ( Oldenburg), entre otros. También ha sido artista residente en art3 (Valence, 2017), Hisk (Gantes, 2016), Kunststiftung Baden-Württemberg (Stuttgart, 2015), Hangar (Barcelona, ​​2014), Flax Arte (Belfast, 2014), Sarai (Nueva Delhi, 2012), entre otros. Recientemente, ha sido uno de los cinco finalistas del Premio de Prototipado Post-Fotografía de Fotomuseum Winterthur.

---

eng.

23.02.2018 | 8:30h | Faculty of Fine Arts, of the University of Barcelona

Attendees: 32  third year students of Fine Arts with Jordi Morell (lecturer at the UB)

Mario Santamaria’s presentation took place within the Contemporary Visual Art’s program of the Fine Arts faculty. Professor Jordi Morell, the teacher of said program, introduced the artist to the students.

Taking from the contents of his website, Mario Santamaria introduced his latest projects, in which he looked closely at the phenomenon of the contemporary observer, focusing on the processes that shape her: representation, media, and visual machines. Using appropriation, remake and (montage/editing), Santamaria’s works impact and reflect upon the spaces of conflict, memory, virtuality, and surveillance.

At the end of the session, the artist talked about the project he developed within the partnership between Homesession and art3, in France. This work explored one of Facebook’s features, which through an algorithm, identifies figures and tags them automatically. The artist tested the limitations of the algorithm, finding the way to mislead its mechanism.

Mario Santamaría (Burgos, 1985) has bachelor’s degree in Fine Arts and a master’s degree in Multimedia and Visual Arts from the Polytechnic University of Valencia. Mario has shown him work at centres such as ZKM (Karlsruhe), WKV (Stuttgart), CENART (Mexico City), MACBA (Barcelona), Antoni Tàpies Foundation (Barcelona), La Casa Encendida (Madrid), Edith-Russ-Haus (Oldenburg),  amongst others. He has been an artist-in-residencie at art3 (Valence, 2017), Hisk (Gantes, 2016), Kunststiftung Baden-Württemberg (Stuttgart, 2015), Hangar (Barcelona, 2014), Flax Art (Belfast, 2014), Sarai (New Delhi, 2012), amongst others, and recently, one of the five finalists for the Post-Photography Prototyping Prize given by Fotomuseum Winterthur.

Translation: Ana Marrodan Badell

---

Cat.

Entrevista amb Mario Santamaría realitzada per Roc Domingo Puig (estudiant de Belles Arts)

1- Sovint explores tecnologies que no són molt comuns d’entendre entre el públic general. Quines situacions et trobes en democratitzar la teva feina? Quines tàctiques adoptes a l’hora de comunicar-te amb el públic?

Normalment necessito donar un parell de claus perquè es pugui entendre una feina: el context on està realitzat, la tècnica o el mètode utilitzat. Amb aquestes claus crec que qualsevol pot connectar en un primer nivell amb la meva feina. Alguns treballs tenen autonomia pròpia i semblen moure’s tots sols a Internet, virals, indexats, compartits, versionats, etc.

2- La tecnologia transforma les formes de vida ràpidament, pràcticament sense que puguem anticipar-nos als canvis. Quin art creus que necessita la societat, enfront de les complexitats del progrés tecnològic? Com creus que afecta la teva obra a la societat?

Quan es treballa amb tecnologia i relacions de poder es parla de fer visible alguna cosa, a mi aquest “fer visible” m’interessa però només com una primera capa de lectura. En realitat el que m’interessa com deia Foucault no és fer visible l’invisible sinó mostrar com d’invisible n’és la invisibilitat del visible. I això té a veure amb l’exploració de formes de generació coneixement, subjectivitats i sensibilitats.

3- Amb activitats com l’Artist Talk que has realitzat en el marc del programa Polaritats de Homesession, que penses que pot aportar el teu treball als estudiants que just estan a mig camí de finalitzar la formació que ofereix la facultat de Belles Arts?

Jo porto el meu treball i la meva passió per ell, amb la possibilitat de parlar de determinades qüestions a partir d’això, si els continguts que s’aborden proposen visions o aproximacions a la pràctica artística fora dels continguts formatius de la carrera estic segur que serà interessant per als estudiants.

4- A finals de l’any 2017 vas realitzar una residència a art3 (França), en el marc d’un intercanvi amb Homesession, on vas desenvolupar el projecte “Show me a ghost”. Com valores la possibilitat de realitzar programes d’aquest tipus? Quines polítiques culturals creus que possibiliten la millor salut d’un ecosistema cultural?

Les pràctiques artístiques poden sobreviure a qualsevol tipus de política cultural. Residències com les de Homessesion permeten establir xarxes internacionals, conèixer a agents i interlocutors amb els quals poder enriquir les nostres pràctiques.

5- Per acabar, un petit joc de ciència ficció: amb aquesta velocitat de canvi de la tecnologia i l’univers digital, quin tipus d’investigacions t’imagines fer d’aquí a 5 anys?

El meu procés de treball és molt lent, un projecte com el de viatjar de la mateixa forma en què es mouen les dades per Internet va ser ideat el 2014, no vaig poder fer-lo fins al 2016 i ho he mostrat per primera vegada en una exposició el 2018. Així que d’aquí a 5 anys és possible que treballi en les anotacions i esbossos que tinc ara davant. Encara que la tecnologia avanci i explori diferents tècniques, conceptes, interfícies o xarxes socials; al final tinc la sensació d’estar treballant sempre les mateixes idees.

---

cast.

Entrevista con Mario Santamaría realizada por Roc Domingo Puig (estudiante de Bellas Artes)

1- A menudo exploras tecnologías que no son muy comunes de entender entre el público general. ¿Qué situaciones te encuentras en democratizar tu trabajo? ¿Qué tácticas adoptas a la hora de comunicarte con el público?

Normalmente necesito dar un par de claves para que se pueda entender un trabajo, bien el contexto donde está realizado, la técnica o el método utilizado. Con estas claves creo que cualquiera puede conectar en un primer nivel con mi trabajo. Algunos trabajos tienen autonomía propia y parecen moverse ellos solos en Internet, virales, indexados, compartidos, versionados, etc

2- La tecnología transforma las formas de vida rápidamente, prácticamente sin que podamos anticiparnos a los cambios. Qué arte crees que necesita la sociedad, frente a las complejidades del progreso tecnológico? ¿Cómo crees que afecta tu obra en la sociedad?

Cuando se trabaja con con técnnologia y relaciones de poder se habla de hacer visible algo, a mi ese “hacer visible” me interesa pero solo como una primera capa de lectura. En realidad lo que me interesa como decía Focault no es hacer visible lo invisible sino mostrar como de invisible es la invisibilidad de lo visible. Y esto tiene que ver con la exploración de formas de generación conocimiento, subjetividades y sensibilidades.

3- Con actividades como el Artist Talk que has realizado en el marco del programa Polaritats de Homesession, que piensas que puede aportar tu trabajo a los estudiantes que justo están a medio camino de finalizar la formación que ofrece la facultad de Bellas Artes?

Yo llevo mi trabajo y mi pasión por él, con la posibilidad de hablar de determinadas cuestiones a partir de eso, si los contenidos que se abordan proponen visiones o aproximaciones a la práctica artística que están fuera de los contenidos formativos de la carrera estoy seguro que será interesante para los estudiantes.

4- A finales del año 2017 realizaste una residencia en Art3 (Francia), en el marco de un intercambio con Homesession, donde desarrollaste el proyecto “Show me a ghost”. Como valoras la posibilidad de realizar programas de este tipo? ¿Qué políticas culturales crees que posibilitan la mejor salud de un ecosistema cultural?

Las prácticas artistas pueden sobrevivir a cualquier tipo de política cultura. Residencias como las de Homessesion permiten establecer redes internacionales, conocer a agentes e interlocutores con los que poder enriquecer nuestras prácticas.

5- Para terminar, un pequeño juego de ciencia ficción: con esta velocidad de cambio de la tecnología y el universo digital, qué tipo de investigaciones imaginas estar haciendo dentro de 5 años?

Mi proceso de trabajo es muy lento, un proyecto como el de viajar de la misma forma en que se mueven los datos por Internet fué ideado en 2014, no pude realizarlo hasta 2016 y lo he mostrado por primera vez en una exposición en 2018. Así que dentro de 5 años es posible que este trabajando en las anotaciones y bocetos que tengo ahora delante. Aunque la tecnología avance y explore diferentes técnicas, conceptos, interfaces o redes sociales; al final tengo la sensación de estar trabajando siempre las mismas ideas.

---

Eng.

Interview with Mario Santamaría by Roc Domingo Puig (Fine Art student)

1. You often use technologies that aren’t often understood by the public. While democratizing your work, what kind of situations do you encounter? Which communication strategies do you use?

I often have to give a couple of clues to make the piece accessible, whether it is because of the place where I made, the technique or the methods I used. I think that, with those keys, anybody can experience at least a primary connection to my work. Some artwork have autonomy of their own and seem to carry themselves across the Internet,viralized, indexed, shared, versioned…

2. Technology transforms people’s lives so fast that we can’t even foresee the changes. What art do you believe society needs right now to face the complexities of this technological progress? How do you think your work impacts society?

When you work with technology and power relations it’s always about making something visible, but for me that visibility is just the first layer. What I look for, as Focault put it, is not making visible the invisible but rather showing how invisible is the invisibility of what is visible. And this requires that we explore knowledge methods, identities and sensitivities.

3. With activities such as the Artist Talk you gave within Homesession’s Polaritats program, what is your contribution towards the student’s who are half-way in their Fine Arts studies?

I put in my work and passion prompting the discussing certain issues. From there, if the contents, the visions or the approaches presented don’t overlap with their syllabus, I’m sure the students will certainly find them interesting.

4. By the end of 2017 you did a residency in Art3 (France), within an exchange program with Homesession, where you developed your work “Show me a ghost”. What is, according to you, the value of such programs? Which, do you think, are the policies that better promote a healthy cultural ecosystem?

Artistic practices can survive any kind of political culture. Residencies like Homesession empower artists to develop an international network of agents and interlocutors with whom we can enrich our work.

5. Finally, a little thought experiment: given the pace of technological change, what kind of investigations do you imagine yourself doing in five years?

My process is rather slow. For instance, I first thought about traveling at the speed of data in 2014, I couldn’t carry out the project until 2016 and I’ve shown it for the first time in 2018. So I guess in five years I’ll be working on the notes and sketches that I have in front of me now. Technology progresses and I might explore different techniques, concepts, interfaces or social networks, but at the end of the day I feel like I’m always working on the same ideas.

Translation: Ana Marrodan Badell

Giuliana Racco | workshop Escola Massana

11.01.2018 i 16.01.2018 | 11.00 h | Escola Massana

Assistents: Quinze estudiants de tercer curs d’Arts i Disseny

El workshop “Investigant el llenguatge i les dinàmiques de poder” conduït per l’artista Giuliana Racco també es va desenvolupar a l’escola Massana, per als estudiants de 3r curs d’Arts i Disseny, amb els professors Isabel Banal i Jordi Canudas i amb l’assistència de Sara Agudo.

El workshop es va estructurar en dues sessions, una primera de tall teòric i la segona a mode de taller pràctic de producció. La primera sessió va abordar el concepte del llenguatge en la seva relació amb el poder, centrat concretament en l’ús de l’anglès en l’àmbit del sistema de l’art.

Racco va mantenir la mateixa selecció d’obres que va utilizar per el workshop a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, artistes residents en països de parla no anglesa, i per tant, perifèrics respecte al circuit predominant de l’art contemporani. Tanmateix, va introduir referències relacionades als manifests, els statements i les instruccions, com a formes de producció artística. Va citar els moviments futurista i Dadà, l’artista Yoko Ono del col·lectiu Fluxus, i d’altres artistes com Vito Acconci i John Baldessari. Sara Agudo va aportar també, la lectura de “Bons propòsits” de Joan Barril i Joan Ollé.

El visionament d’obres va derivar en debat, pensant l’ús de l’anglès com una llengua predominant en el context artístic, alhora què identificant les dinàmiques de poder que fomenta aquesta realitat; excloent i apartant del circuit hegemònic els països i les persones de parla no anglesa. A partir d’aquest debat, Racco i Agudo van animar als alumnes a construir una obra col·lectiva en forma de llistat de propòsits – aprofitant l’avinentesa que just havíem entrat en el nou any- basat en la seva relació personal amb l’art.

En la segona sessió, es va concretar aquesta llista de propòsits amb aportacions de tots els alumnes i les artistes. Amb la llista es va realitzar una sèrie estampada amb serigrafia, dels quals Racco en va firmar quaranta exemplars. Durant el taller decidiren les tintes i el suport que definirien l’obra editorial, mitjançant diverses proves de paper i color. L’edició resultant, entesa per l’artista com una producció col·lectiva, es va repartir entre els participants del taller i, a més, va ser part de l’exposició del seu projecte Languages in Danger/ous Languages que va realitzar a Homesession.

Giuliana Racco (1976, Canada) Completa el seu títol de postgrau en Arts Visuals a la Universitat IUAV de Venècia i posteriorment treballa com a Professora Assistent en els cursos d’arts visuals de Lewis Balkz.

Centrada en la investigació camp i les persones. El seu procés de treball es formalitza a través d’una varietat de mitjans com el dibuix, el vídeo, la instal·lació, la fotografia, material imprès i intervencions públiques relacionades amb la narració, el desig i el moviment. El seu treball sovint tracta conflictes referents als treballadors, els migrants i els refugiats. Explora representacions de medis, arxius, processos del llenguatge i espais d’excepció.

Ha participat en programes internacionals d’investigació i residència a Espanya (MACBA, Hangar Barcelona); Portugal (Universitat d’Oporto); Cisjordània (Campus in Campus/DAAR Decolonizing Architecture Art Residency a Betlem); Israel (Centre de Jerusalem per a les Arts Visuals). Entre diverses exposicions, el treball de Racco també ha sigut presentat en el Museu López, Filipines; Fundació Suñol, Barcelona; Museu d’Art Modern i Contemporani, Rijeka; Fotomuseum Winterthur; SESC de Artes-Mediterránea, São Paulo; i Museu d’Art Modern i Contemporani, Estrasburg.

---

cast.

11.01.2018 y 16.01.2018 | 11.00 h | Escuela Massana

Asistentes: Quinze estudiantes de tercer curs de Artes y Diseño

El workshop Investigando el lenguaje y las dinámicas de poder, conducido por la artista Giuliana Racco también se desarrolló en la escuela Massana, para los estudiantes de 3r curso de Artes y Diseño, con los profesores Isabel Banal y Jordi Canudas, y con la asistencia de Sara Agudo.

El workshop se estructuró en dos sesiones, una primera de corte teórico y la segunda a modo de taller práctico de producción. La primera sesión abordó el concepto del lenguaje en su relación con el poder, concretando el foco en el uso del inglés en el ámbito del sistema del arte.

Racco mantuvo la misma selección de obras que usó para el workshop en la Facultad de Bellas Artes de la Universidad de Barcelona, artistas residentes en países de habla no inglesa, y por lo tanto periféricos respecto al circuito predominante en el arte contemporáneo. Así mismo, introdujo referencias relacionadas a los manifiestos, los statements y las instrucciones, como formas de producción artística. Citó los movimientos futurista y Dadá, la artista Yoko Ono del colectivo Fluxus, y otros artistas como Vito Acconci y John Baldessari. Sara Agudo aportó también la lectura Bons proposits de Joan Barril y Joan Ollé.

El visionado de las obras derivó en un debate, pensando el uso del inglés como la lengua predominante en el contexto artístico, a la vez que qué identificaron las dinámicas de poder que fomenta esta realidad; apartando y excluyendo del circuito hegemónico los países y las personas de habla no inglesa. A partir del debate, Racco y Agudo animaron a los alumnos a construir una obra colectivamente, en forma de lista de propósitos –aprovechando la ocasión del recién año nuevo- basado en su relación personal con el arte.

En la segunda sesión, se concretó dicha lista de propósitos, con aportaciones de todos los alumnos y las artistas. Con la lista se realizó una serie de estampaciones en serigrafía, de las cuales Racco firmó cuarenta ejemplares. Durante el taller decidieron las tintas y el soporte que definiría la obra editorial, mediante varias pruebas de color y papel. La edición resultante, entendida por la artista como una obra colectiva, se repartió entre los participantes del taller, y además, formó parte de la exposición de si proyecto Languages in Danger/ous Languages que se realizó en Homesessión.

Giuliana Racco (1976, Canada) Completa su título de postgrado en Artes Visuales en la Universidad IUAV de Venecia y posteriormente trabaja como Profesora Asistente en los cursos de artes visuales de Lewis Baltz.

Centrada en la investigación de campo y  las personas. Su proceso de trabajos se formaliza a través de una variedad de medios como el dibujo, el video, la instalación, la fotografía, material impreso e intervenciones públicas relacionadas con la narración, el deseo y el movimiento. Su trabajo a menudo trata conflictos acerca de los trabajadores, los migrantes y los refugiados. Explora representaciones de medios, archivos, procesos de lenguaje y espacios de excepción.

Ha participado en programas internacionales de investigación y residencia en España (MACBA, Hangar Barcelona); Portugal (Universidad de Oporto); Cisjordania (Campus in Camps/DAAR Decolonizing Architecture Art Residency en Belén); Israel (Centro de Jerusalén para las Artes Visuales). Entre varias exposiciones, el trabajo de Racco también ha sido presentado en el Museo López, Filipinas; Fundació Suñol, Barcelona; ​​Museo de Arte Moderno y Contemporáneo, Rijeka; Fotomuseum Winterthur; SESC de Artes – Mediterránea, São Paulo; y Museo de Arte Moderno y Contemporaneo, Estrasburgo.

---

eng.

11.01.2018 and 16.01.2018 | 11.00 h | Escola Massana

Attendees: 15 third year Art and Design students

Escola Massana also hosted the workshop “on researching language and power dynamics” conducted by the artist Giuliana Racco with the assistance of Sara Agudo. Intended for an audience of third-year students of Arts and Design, the attendees were joined by professors Isabel Bernal and Jordi Canuda.

The workshop was divided in a theoretical introduction, and a hands-on production session. The introduction focused on the connection between language and power. Particularly,  the subject of English in the Art world was examined.

For this session, Racco displayed the same art collection she had previously used at Universitat de Barcelona’s Fine Arts faculty. This collection consisted of pieces produced by artists established in non-English-speaking countries who are, therefore, outside the confines of the predominant contemporary art circle. In addition, Racco included quotes taken from manifestos, statements, and instructions, which she presented as a form of artistic production. She cited the futurist and Dada movements, Yoko Ono from the Fluxus collective, and others artists such as Vito Acconci and John Baldessari. Sara Agudo contributed by reading “Good resolutions” a piece by Joan Barril and Joan Ollé.

The examination of the artwork led to a debate on the topic of English as the predominant language in the context of art, as well as identifying the power dynamics reinforced by this reality: the segregation of non-English speaking countries and artists from the hegemonic art world. Following this debate, Rocco and Agudo suggested that the students produced their own collective art in the form of listing their new year’s resolution –apropos of the turn of the year– based on their personal relationship to art.

In the practical session, the resolutions list was further realized with the contributions of all the students and artists. Using serigraphy, this list became a series of prints, from which Racco signed forty pieces. The ink and support material testings took place within the workshop. Racco regarded the editorial results as a collective work, and as such, it was shared out among all participants. She also included it in the exhibition of her project “Languages in danger/our Languages” at Homesession.

Translation: Ana Marrodan Badell

Giuliana Racco (1976, Canada) She completed her graduate degree in Visual Arts at the IUAV University in Venice and later worked as an Assistant Professor in the visual arts courses at Lewis Baltz.

Focused on field research and people. Her work process is formalized through a variety of media such as drawing, video, installation, photography, printed material and public interventions related to narration, desire and movement. Their work often deals with conflicts about workers, migrants and refugees. Explore representations of media, files, language processes and exception spaces.

She has participated in international research and residency programs in Spain (MACBA, Hangar Barcelona); Portugal (University of Porto); West Bank (Campus in Camps / DAAR Decolonizing Architecture Art Residency in Bethlehem); Israel (Jerusalem Center for the Visual Arts). Among several exhibitions, Racco’s work has also been presented at the Museo López, Philippines; Fundació Suñol, Barcelona; Museum of Modern and Contemporary Art, Rijeka; Winterthur photomuseum; SESC de Artes – Mediterranea, São Paulo; and Museum of Modern and Contemporary Art, Strasbourg.

 

Giuliana Racco | workshop UB

14.12.2017 | 15.00 h | Facultat de Belles Arts

Assistents: Vint estudiants de primer curs de Belles Arts amb Marta Negre (professora de la UB)

El workshop “Investigant el llenguatge i les dinàmiques de poder” va tenir lloc a la Sala de Graus de la Facultat de Belles Arts. Aquest s’incloïa dins el programa d’estudis del grup de 1r curs tutoritzat per Marta Negre.

En aquest cas, Giuliana Racco va voler aprofundir en un dels grans temes que tracta en la seva producció, el llenguatge en la seva relació amb el poder. Concretament va centrar-se en l’ús de l’anglès en els contextos artístics.

El workshop es va estructurar en tres parts que es van anar treballant de manera orgànica: visualització d’obres, debat i posada en pràctica.

Racco va seleccionar quatre obres d’altres artistes entorn aquesta problemàtica: “Hello, I’m an Artist: STATEMENTS & PRESENTATIONS” (2015), de l’artista Romanès Ciprian Homorodean; “Diga queer con la llengua afuera” (2010) de l’artista Chilè Felipe Rivas San Martín;  “An artist who cannot speak English is no artist” (1994) de l’artista Serbi Mladen Stilinovic´; i “International day withput english” (2011) de l’artista Mexicà Pedro Lasch; tots ells provinents de països perifèrics respecte al circuit artístic contemporani i de parla no anglesa.

A mida que s’anaven visionant les diferents obres, l’artista iniciava una conversa amb els alumnes per tractar de desxifrar junts la raó de ser de les obres i el que aquestes tractaven de comunicar. Aquestes converses sovint van derivar en debats col·lectius en els que, per exemple, es va parlar sobre l’ús de la paraula en l’art, i sobretot l’ús de l’anglès com a llengua predominant en el context artístic. A partir d’aquí es va plantejar quines dinàmiques de poder fomenten aquesta realitat, la qual funciona com una forma de post colonialisme, excloent o apartant a països i persones de parla no anglesa d’aquest circuït.

A partir d’aquests debats s’anaven proposant diferents exercicis, en els quals els alumnes havien de posar en pràctica certes dinàmiques apreses en el visionat d’obres i posterior conversa, tant individualment com en parelles i també en grups més grans; de manera oral i també escrita. Com a resultat tangible d’aquestes activitats, en tenim uns pòsters que els alumnes van crear per reflectir, mitjançant la paraula, les seves conclusions finals respecte les problemàtiques treballades.

Giuliana Racco (1976, Canada) Completa el seu títol de postgrau en Arts Visuals a la Universitat IUAV de Venècia i posteriorment treballa com a Professora Assistent en els cursos d’arts visuals de Lewis Balkz.

Centrada en la investigació camp i les persones. El seu procés de treball es formalitza a través d’una varietat de mitjans com el dibuix, el vídeo, la instal·lació, la fotografia, material imprès i intervencions públiques relacionades amb la narració, el desig i el moviment. El seu treball sovint tracta conflictes referents als treballadors, els migrants i els refugiats. Explora representacions de medis, arxius, processos del llenguatge i espais d’excepció.

Ha participat en programes internacionals d’investigació i residència a Espanya (MACBA, Hangar Barcelona); Portugal (Universitat d’Oporto); Cisjordània (Campus in Campus/DAAR Decolonizing Architecture Art Residency a Betlem); Israel (Centre de Jerusalem per a les Arts Visuals). Entre diverses exposicions, el treball de Racco també ha sigut presentat en el Museu López, Filipines; Fundació Suñol, Barcelona; Museu d’Art Modern i Contemporani, Rijeka; Fotomuseum Winterthur; SESC de Artes-Mediterránea, São Paulo; i Museu d’Art Modern i Contemporani, Estrasburg.

---

cast.

14.12.2017 | 15.00 h | Facultad de Bellas Artes

Asistentes: Veinte estudiantes de primer curso de Bellas Artes con Marta Negre (profesora de la UB)

El workshop “Investigando el lenguaje i las dinámicas de poder” tuvo lugar en la Sala de Grados de la Facultad de Bellas Artes. Éste se incluía dentro del programa de estudios del grupo de 1r curso tutorizado por Marta Negre.

En éste caso, Giuliana Racco quiso profundizar en uno de los grandes temas tratados en su producción, el lenguaje en su relación con el poder. Concretamente se centró en el uso del inglés en los contextos artísticos.

El workshop se estructuró en tres partes que se fueron trabajando de manera orgánica: visualización de obras, debate i puesta en práctica.

Racco seleccionó cuatro obras de otros artistas entorno a esta problemática: “Hello, I’m an Artist: STATEMENTS & PRESENTATIONS” (2015), del artista Rumano Ciprian Homorodean; “Diga queer con la llengua afuera” (2010) del artista Chileno Felipe Rivas San Martín;  “An artist who cannot speak English is no artist” (1994) del artista Serbio Mladen Stilinovic´; y “International day withput english” (2011) del artista Mexicano Pedro Lasch; todos ellos provenientes de países periféricos respecto al circuito artístico contemporáneo y de habla no inglesa.

A medida que se iban visionando las diferentes obras, la artista iniciaba una conversación con los alumnos para tratar de descifrar juntos la razón de ser de las obras y lo que éstas trataban de comunicar. Estas conversaciones a menudo dieron lugar a debates colectivos en los que, por ejemplo se habló sobre el uso de la palabra en arte, y sobretodo del uso del inglés como lengua predominante en el contexto artístico. A partir de este punto, se planteó qué dinámicas de poder fomentan esta realidad, la cual funciona como una forma de post colonialismo, que excluye o aparta a países y personas de habla no inglesa de este circuito.

A partir de los debates, se fueron proponiendo diferentes ejercicios, en los cuales los alumnos tenían que poner en practica ciertas dinámicas aprendidas durante el visionado de obras y posterior conversación, tanto individualmente como en parejas y también en grupos mas grandes; de manera oral y también escrita. Como resultado tangible de estas actividades, tenemos unos posters que los alumnos crearon para reflejar, mediante la palabra, sus conclusiones finales acerca de las problemáticas trabajadas.

Giuliana Racco (1976, Canada) Completa su título de postgrado en Artes Visuales en la Universidad IUAV de Venecia y posteriormente trabaja como Profesora Asistente en los cursos de artes visuales de Lewis Baltz.

Centrada en la investigación de campo y  las personas. Su proceso de trabajos se formaliza a través de una variedad de medios como el dibujo, el video, la instalación, la fotografía, material impreso e intervenciones públicas relacionadas con la narración, el deseo y el movimiento. Su trabajo a menudo trata conflictos acerca de los trabajadores, los migrantes y los refugiados. Explora representaciones de medios, archivos, procesos de lenguaje y espacios de excepción.

Ha participado en programas internacionales de investigación y residencia en España (MACBA, Hangar Barcelona); Portugal (Universidad de Oporto); Cisjordania (Campus in Camps/DAAR Decolonizing Architecture Art Residency en Belén); Israel (Centro de Jerusalén para las Artes Visuales). Entre varias exposiciones, el trabajo de Racco también ha sido presentado en el Museo López, Filipinas; Fundació Suñol, Barcelona; ​​Museo de Arte Moderno y Contemporáneo, Rijeka; Fotomuseum Winterthur; SESC de Artes – Mediterránea, São Paulo; y Museo de Arte Moderno y Contemporaneo, Estrasburgo.

---

eng.

14.12.2017 | 15.00 h | Faculty of Fine Arts, of the University of Barcelona

Attendees: 20 first year students with Marta Negre (lecturer at the UB)  

The workshop “Investigating Language and Power Dynamics” took place in “Sala de Graus” of the Faculty of Fine Arts. The activity was included in the study program of the 1st year group tutored by Marta Negre.

In this case, Giuliana Racco wanted to delve into one of the most important topics in her work, language in its relation to power. Specifically, she focused on the use of English in artistic contexts.

The workshop was structured in three parts that were working organically: artwork visualization, debate and implementation.

Racco selected four works by other artists around this problem: “Hello, I’m an Artist: STATEMENTS & PRESENTATIONS” (2015), by the Romanian artist Ciprian Homorodean; “Diga queer con la llengua afuera” (2010) by the Chilean artist Felipe Rivas San Martín; “An artist who can not speak English is no artist” (1994) by the Serbian artist Mladen Stilinovic’; and “International day without English” (2011) by the Mexican artist Pedro Lasch; all of them, from peripheral countries regarding the contemporary artistic circuit, and non-English speaking.

As the different works were being viewed, the artist began a conversation with the students, to try to decipher together the works, and what they were trying to communicate. These conversations often led to collective debates in which, for example, they discussed the use of words in art, and above all, the use of English as the predominant language in the artistic context. From this point, it was raised what power dynamics foster this reality, which functions as a form of post colonialism, which excludes or separates non-English speaking countries and persons, from this circuit.

From the debates, different exercises were proposed, in which the students had to put into practice the dynamics learned in the viewing of works and subsequent conversation, both individually and in pairs, and also in larger groups; orally and also in writing. As a tangible result of these activities, we have some posters that the students created to reflect, through words, their final conclusions about the problems worked on.

Giuliana Racco (1976, Canada) She completed her graduate degree in Visual Arts at the IUAV University in Venice and later worked as an Assistant Professor in the visual arts courses at Lewis Baltz.

Focused on field research and people. Her work process is formalized through a variety of media such as drawing, video, installation, photography, printed material and public interventions related to narration, desire and movement. Their work often deals with conflicts about workers, migrants and refugees. Explore representations of media, files, language processes and exception spaces.

She has participated in international research and residency programs in Spain (MACBA, Hangar Barcelona); Portugal (University of Porto); West Bank (Campus in Camps / DAAR Decolonizing Architecture Art Residency in Bethlehem); Israel (Jerusalem Center for the Visual Arts). Among several exhibitions, Racco’s work has also been presented at the Museo López, Philippines; Fundació Suñol, Barcelona; Museum of Modern and Contemporary Art, Rijeka; Winterthur photomuseum; SESC de Artes – Mediterranea, São Paulo; and Museum of Modern and Contemporary Art, Strasbourg.